Edat de lectura

L'intrigant joc de cartes entre els dos narradors i alhora autors de la novel·la suposa seguir el fil argumental d'una novel·la negra que connecta dos mons, el científic i el literari, dins d'un marc de cultures i de religions diferents. Els múltiples factors a tenir en compte a l'hora de fer hipòtesis lectores en fan una lectura recomanable a partir de 16 anys.

Argument

La novel·la s'inicia amb una carta plena d'angoixa escrita des de París, el 14 de gener de 1988, per Antoni Lloret al seu amic Jaume Fuster. L'obra és un epistolari entre els dos amics, un investigador científic i un escriptor de novel·les policíaques, que, malgrat trobar-se allunyats físicament (París i Mallorca), mantenen un interès comú: la recerca de la veritat de la mort de la Gwenhaël, una companya de laboratori de l'Escola Politècnica. L'Antoni vol la màxima discreció en la investigació ja que sospita que la mort de la noia no va ser natural; també han desaparegut les llibretes on anotava els resultats de les seves investigacions i pensa que l'assassí és algú del laboratori pròxim a ell. Ambdós narradors indaguen sobre els fets en la mesura que aquests han succeït en el seu entorn o coincideixen físicament amb personatges vinculats a la trama de la investigació (París, Mallorca, Alger, Barcelona, el Japó, Eindhoven).

La recerca sobre la causa d'algunes morts aparentment inconnexes conclou el 16 d'octubre de 1988 sense un resultat positiu: No hi pensem doncs més, Jaume. Mai no sabrem tota la veritat (p. 199). A l'epíleg, tres anys després (el 28 de febrer de 1991), el lector s'assabenta a través d'una crònica periodística de l'estranya mort del principal sospitós, el doctor Mann. D'aquesta manera, els autors inicien una nova via especulativa: qui ha matat el doctor Mann? Per a resoldre el cas, el lector compta amb els indicis indirectes que es troben en les últimes pàgines de la novel·la. "En el moment d'escriure aquestes línies no es coneix encara el resultat de la investigació policíaca" (p. 201).

Tema

A través de la descripció de la comunitat que forma el món de la recerca científica el lector discerneix qüestions com la necessitat d'unir els esforços per aconseguir tirar endavant projectes que poden beneficiar la humanitat, la rivalitat existent entre alguns científics, els objectius dels científics de l'anomenat Tercer Món, la rendibilitat de la despesa en investigació científica, el mètode d'observació científica, la dicotomia entre racionalisme i ciència i les religions revelades, i l'esperit que empeny el científic a investigar:

"Els investigadors som uns artistes, uns creadors sense públic que ens animi i que admiri els nostres intents i la nostra lluita, al més sovint infructuosa, per assolir la comprensió d'un petit detall dels fenòmens del nostre món. [...] Els investigadors no tenim aquesta possibilitat i només ens queda la part creativa, és a dir, l'aspecte lúdic de l'ofici. Investigar és realment molt divertit, malgrat les tasques ben sovint lentes i laborioses." (p. 197-198)

Els inesperats resultats sobre la recerca de la fusió freda (el control absolut i poc perillós de la bomba d'hidrogen) semblen ser el motiu de l'estranya mort de la jove de 24 anys. El lector ha de conèixer les implicacions d'aquest descobriment per poder valorar les motivacions d'un possible assassinat.

París i Mallorca són ciutats amb un ritme de vida diferent on l'Antoni i en Jaume treballen en oficis que semblen no confluir. És a partir d'aquesta divergència que el lector entén l'amistat que els uneix. Mallorca, amb el seu parlar particular, el turisme i el seu món intel.lectual, esdevé la base de les relacions entre els personatges; tots ells tenen un lligam directe o indirecte amb l'illa. Tanmateix, l'ampli ventall de personatges de països i de religions diferents (judaisme, hinduisme, integrisme islàmic i cristianisme) configuren una sòlida trama que sosté el fil narratiu.

Qüestions com el terrorisme internacional, els prejudicis socials davant d'un suïcidi, els casaments concertats a Alger, la compra per estrangers de possessions abandonades a Mallorca, l'abandó dels camps i l'alternativa del turisme com a riquesa econòmica de l'illa, els xuetes mallorquins i les relacions familiars completen un teixit temàtic ric i variat.

Personatges

El fet que els autors de la novel·la i els narradors de la història coincideixin no solament en identitat sinó també en ofici fa que adquireixi un grau de versemblança alt. Antoni Lloret es presenta com a assessor del Govern Autònom en qüestions d'energia nuclear que treballa a l'École Polytechnique de Palaiseau amb un gran entusiasme per la seva feina, i Jaume Fuster, com a consolidat escriptor de novel.les policíaques resident a Mallorca. L'amistat existent, lligam que motiva l'Antoni a confiar les seves sospites a en Jaume, anirà adquirint matisos diferents a mesura que avança la investigació de la mort de la jove científica. El dubte, la recança, el desànim, la confiança, l'encoratjament són sentiments que van intercanviant els dos interlocutors i que fan possible que, malgrat l'espai i el temps, continuïn la recerca de la veritat. L'obsessió de l'Antoni per resoldre l'assumpte arriba a l'extrem de somiar i creure que ha estat ell l'assassí de la noia.

Els personatges possiblement implicats en la mort de la jove són presentats progressivament i relacionats segons el seu lligam professional. D'aquesta manera el lector sap que l'Antoni era el director de la tesi de la Gwenhaël, que Luis Eduardo Mann (argentí) era el director del laboratori coneixedor dels resultats de la recerca de la Gwenhaël, que el doctor Louis Shostakowitch (francès) és l'únic químic de l'equip, que la Lin Yao-Yan és una jove investigadora xinesa enviada pel govern xinès o que en Tomeu Miró Picó (mallorquí) preparava la tesi amb el doctor Morel, físic i director de recerca a l'estil de la vella escola:

"Com pots constatar, el nostre laboratori és una veritable torre de Babel.[...] Tenim, doncs, una mostra de quasi tots els tipus que formen la humanitat, tots units en una forma cultural comuna: la Ciència." (p. 46)

A mesura que avança la narració, el lector descobreix les complexes relacions sentimentals o familiars existents entre ells: l'Antoni pensa que el doctor Mann estava gelós de l'èxit professional de la Gwenhaël, ja que va estar a punt de rebre el premi Nobel quan duia a terme una recerca semblant a la de la noia; en Tomeu i la Gwenhaël sortien junts; en Nouvredine Farjallah abandona la seva tesi per dirigir els negocis familiars a Alger, i el doctor Claude Fontaine resulta ser amic del germà de la Gwenhaël. Els vincles existents entre els personatges i Mallorca són imprevisibles; per exemple, la família Le Flahec hi tenia una casa, l'Antoni Lloret hi ha passat llargues temporades i en Tomeu era mallorquí sefardita.

Altres personatges que apareixen fan dubtar l'Antoni o en Jaume sobre les seves teories policíaques. Alguns d'ells van estar al laboratori el mateix diumenge que van trobar la noia morta: el jove indi Sanjeev Kumar Jain, en Nouvredine Farjallah o el mateix Antoni Lloret. D'altres, com la família Le Flahec o la mare d'en Tomeu, silencien la causa de la mort dels seus fills per motius personals no relacionats directament amb el cas.

L'Aina Miró (propietària de la llibreria que du el seu nom a Mallorca), la Maria-Antònia (dona d'en Jaume Fuster) o el mateix Jaume configuren la imatge dels intel.lectuals de l'illa que mantenen contactes constants amb personatges de la cultura del Principat com són els escriptors Serra i Aritzeta o els professors universitaris Solà i Mallafré.

Suggeriments didàctics

1. El fet que els narradors de la història siguin els mateixos autors convida a investigar els punts coincidents amb la realitat. Per tal d'esbrinar-ho, cal fer una recerca a la biblioteca sobre la biografia i bibliografia dels autors i comparar-la amb els personatges de la novel·la. A fi d'aprofundir en els detalls coincidents es pot fer una llista de preguntes adreçades als autors del tipus:

Quan va començar l'amistat entre l'Antoni i en Jaume?
Hi ha algun altre personatge que sigui real?
En Jaume Fuster ha assistit a unes jornades de debat entre escriptors de la Mediterrània Nord i de la Mediterrània Sud organitzades per l'Institut d'Estudis Mediterranis?
I a les tertúlies literàries organitzades per l'Aina Miró?
En què treballaven els autors l'any 1988?
Quins elements de la personalitat de l'Antoni i del Jaume són de ficció i quins reals?
Com pot un escriptor interessar-se per la ciència i un científic per la literatura?
Com va sorgir la idea d'escriure aquesta novel·la?

Ara solament resta convidar l'autor Antoni Lloret a respondre les preguntes sobre el llibre i sobre la seva trajectòria professional en general.

2. També es poden investigar altres elements que apareixen vinculats amb la realitat com són la revista El Temps, la llibreria d'Aina Miró a Mallorca o de l'hotel Miami al Port de Sóller, els costums dels casaments a Alger, les diferents religions: el cristianisme, el judaisme, l'hinduisme i el janaisme, etc., la teoria de Cooper, la fusió freda, el recorregut geogràfic de l'acció (París, Mallorca, Barcelona, Tòquio, Alger...). Després es pot organitzar una exposició a la biblioteca del centre amb la informació recopilada per acompanyar la presentació del llibre i així animar futurs lectors.

3. El llibre segueix els cànons de la novel·la negra. En aquest cas, dos amics es cartegen; el motiu, una mort inesperada. La intriga està servida amb la xarxa de relacions entre els personatges i les morts successives.
Abans d'escriure cal planificar mínimament l'argument. Es poden formar grups d'un màxim de quatre alumnes que, durant cinc minuts, pensin deu idees sobre algun dels aspectes següents: fets que provoquen una investigació, possibles sospitosos, llocs on passa l'acció, personatges principals, finals d'històries. Després es desfan els grups per formar-ne de nous amb un membre de cada un dels grups anteriors de manera que el nou grup pugui escollir una idea de cada grup i redactar el guió d'un argument.

4. La mort del doctor Mann, a l'epíleg, obre la porta a noves hipòtesis lectores. Després d'especular sobre la veritat dels fets i aconseguir-ne una versió argumentada, es pot organitzar un judici amb tots els seus components (jutge, fiscal, advocat, acusat, testimonis i jurat) per tal de decidir un possible final per a la història.

5. El diàleg en mallorquí entre en Jaume i l'Aina (p. 60 i 61) pot ser un material per a treballar aquest subdialecte del balear. Per parelles, es prepara i enregistra el diàleg en una casset. Després, s'escolten les veus dels companys tot valorant-ne l'entonació, el ritme, la fonètica mallorquina i l'agilitat lectora.