Elvira Levi Salinas, més coneguda per Elvira Augusta Lewi, neix a Barcelona el 6 d'agost de 1909. El seu pare, Mariano Levi, que pertany a una família jueva italiana de la regió de les Marques i era un gran aficionat a les arts en general mor quan ella era petita. La seva mare, Maria Salinas era d'origen sefardita.

Encara que  hi ha molts buits biogràfics sobre aquesta autora, se sap que va a l’Escola Alemanya de Barcelona entre 1920 i 1922. Al cap d’uns anys estudia a l’Escola d’Arts i Oficis, la Llotja, on el 1927 i 1928 assisteix a cursos nocturns i coincideix entre altres amb el futur pintor Antoni Clavé i amb Pere Calders, que esdevindrà un destacat ninotaire i escriptor. Al mateix temps aprèn música i idiomes.

És durant aquests anys que comença la seva activitat literària i a exercir de periodista a diverses revistes i diaris. El 1929, a la revista D’Ací d’Allà publica el seu primer conte, “L’home de cristall” i el 1930 col·labora a Mirador com a crítica literària. A partir de 1931 és crítica d’art del diari La Nau. A la revista en castellà Revista Ford publica contes com “Exprés”, “Velada” i “Film interior (Esbozo literario)”. Des de 1933 fins a 1938 escriu a la revista La Dona Catalana amb articles sobre decoració, moda, art i formació femenina a més d’algunes entrevistes. Altres publicacions dels anys trenta del segle XX on es troben col·laboracions d’Elvira Lewi són Revista de Catalunya (1930-31), La Revista (1931) amb la traducció d’algunes cartes de l’epistolari dels poetes Hölderlin i Rilke, La Rambla (1932), Avui (1933), L’Opinió (1936) i Moments (1936-37).

Forma part, des de l’inici de la seva fundació el 1931, del Lyceum Club de Barcelona, entitat totalment feminista presidida per l’escriptora Aurora Bertrana i on Elvira Lewi participa amb conferències i cursos diversos.

Dins d’un estil de literatura que aprofundeix el realisme psicològic i proper a l’obra de l’escriptor prusià E. T. A. Hoffmann el 1935 publica la seva novel·la Un poeta i dues dones amb un gran èxit de crítica i el 1936 apareixen el recull de contes Els habitants del pis 200. Té una primera novel·la escrita als setze anys encara inèdita. El 1943 apareix la versió castellana de la novel·la, Un poeta y dos mujeres, signada com Elvira L. Salinas. A partir d’aquí es desconeix, fins ara, la seva trajectòria literària i vital marcada per la postguerra i el nazisme. S’assenyala que mor, possiblement, als voltants del 1970.