Tània Juste (Barcelona, 1972) és escriptora i llicenciada en història, amb especialitat en història de l’art, a la Universitat de Barcelona. 

L'any 2009, publica la seva primera novel·la, A flor de pell (amb nova edició de Columna el 2020), situada a la Barcelona dels anys vint en plena dictadura de Primo de Rivera. 

El 2012, apareix Els anys robats (Columna), un homenatge als aviadors republicans durant la Guerra Civil. L'hospital dels pobres (Columna) és la seva tercera obra, publicada el 2014, una novel·la coral ambientada en els primers anys del segle XX durant la construcció de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El 2015, rep el premi de Nèstor Luján de Novel·la Històrica amb l’obra Temps de família, una nissaga familiar dedicada al cultiu de la vinya i l’elaboració del vi, i el 2018 publica Passatge al nou món, una travessia transatlàntica al 1918 que porta a la seva protagonista barcelonina a una nova vida a la Patagònia argentina. El 2021, guanya el premi Prudenci Bertrana de novel·la amb l’obra Amor a l’art, una reivindicació de les dones artistes.

Bona part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, a més d’algun títol a l’alemany. També ha participat en l’antologia Veus de la nova narrativa catalana coordinada per Lolita Bosch (Empúries / Anagrama, 2010).

Compagina l'escriptura amb feines de traducció al català i al castellà, així com col·laboracions en llibres col·lectius i revistes, i la participació en activitats literàries, xerrades, cursos universitaris, taules rodones, clubs de lectura, certàmens literaris i organització de rutes literàries.

És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.




Pàgina elaborada per Josep Miàs i Tània Juste per a l'AELC.
Fotografia: Víctor de Óbanos.