Josep Maria Ainaud de Lasarte neix a Barcelona el 13 de juny de 1925, fill de Manuel Ainaud i Sánchez, artista i pedagog que, com a Assessor Tècnic de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, va tenir un paper preponderant en l'impuls de l'ensenyament públic, promovent la creació de noves escoles. Des de ben petit, doncs, va estar envoltat d'un ambient on la cultura ocupava un lloc molt rellevant.

La seva obra com a historiador s'ha centrat en l'estudi del catalanisme, amb especial atenció a les seves figures més emblemàtiques. D'aquesta manera, ha publicat biografies dels personatges més influents del panorama polític català del segle XX, destacant-ne les de Prat de la Riba, Ventura Gassol, Francesc Macià i Francesc Cambó. També s'ha dedicat a temes sobre la cultura i el folklore nacionals, com ara la figura de Sant Jordi, la de Montserrat, o fins i tot la del Futbol Club Barcelona. Ha treballat en el recull de l'obra completa de Prat de la Riba, esdevenint així un dels estudiosos més erudits sobre la figura del President de la Mancomunitat. Dins la seva obra, destaquen els títols Els anys del franquisme (1978), Prat de la Riba, home de govern (1973) i Ministres catalans a Madrid (1996).

En el vessant d'home polític, Josep Maria Ainaud ha estat membre actiu de diverses organitzacions –totes de signe catalanista– des de la postguerra (Miramar, F.N.E.C., Front Universitari de Catalunya, etc.). Va llicenciar-se en dret l'any 1952 a la Universitat de Barcelona. Va ser diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió a la primera legislatura des de la fi de la dictadura del general Franco (1980–1984); així mateix va ser elegit regidor-president del barri de l'Eixample a l'Ajuntament de Barcelona l'any 1987. Al si de Convergència Democràtica de Catalunya ha estat membre del Consell Nacional, president de la Mesa del Consell de Barcelona i responsable de la Sectorial de Cultura. També va ser nomenat comissari del pavelló de Catalunya a l'Exposició Universal de Sevilla l'any 1992.

Durant tota la seva vida ha desenvolupat una gran tasca en la promoció de la història i la cultura de Catalunya, participant en infinitat d'activitats. Així, va ser el fundador de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. També ha destacat com a membre del Mil·lenari de Catalunya i el Centenari de les Bases de Manresa. Ha estat President dels Amics de la Ciutat, de Barcelona.

La seva figura és relativament pública i coneguda arran de les seves múltiples col·laboracions a la premsa, ràdio i televisió catalanes, tractant sempre temes vinculats a la cultura i la història de Catalunya.

La trajectòria professional i humana de Josep Maria Ainaud ha estat guardonada amb el Premi d'Honor Jaume I (1994), la Medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya (2000), la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona (2006) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2012), entre d'altres premis i distincions. Fou Soci d'Honor d'Òmnium Cultural i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Arran de la seva mort, el 9 d'agost de 2012, se succeeixen multitud de mostres de condol i afecte per part d'institucions i personalitats de l'àmbit de la cultura i la política catalana.