—I les flors quan naixeran? ¿Es el teu primer llibre?
—Sí , es la meva primera obra.

—¿És tot poesia?
—Sí, es compon de 25 pomes curts en català.

—Catalina Francesca Isern tan sols amb 21 anys a tengut la sort de publicar, i dic la sort perquè molta de gent està a darrera d'aquesta oportunitat, gens fàcil. ¿Com es comenta, on publiques o escrius a part d'aquesta obra?
—On tenc oportunitat sincerament, revistes locals, d'ajuntaments, Revista d'assemblea de dones, Imfo-art revista de belles arts, revistes de col·legis, tot serveix per donar a conèixer la meva feina i veure complit el somni que qualsevol , veure publicat el que escriu.

—¿Des de quan escrius? ¿Quan va néixer això?
—Des dels 12 anys, crec que ja vaig començar. Per jo és una necessitat vital, tant com menjar i beure, no puc evitar-ho.

[...]

—El llibre és de C.F. Isern i Fiol i el títol com hem dit: I les flors quan naixeran?
¿Per què aquest títol?
—És un títol suggerent que així em va sortir per expressar un crit d'esperança, un somni, un paisatge enyorat. Damanar-nos ¿quan arribarà? Aquesta felicitat tan desitgada.

—Segons la presentació del llibre, a la solapa diu que aquest llibre és un recull dels poemes en català escrits entre l'any 1982 y 1984, on s'expressen tota una sèrie de reflexions sobre la separació amorosa i tots els seus voltants, solitud, melangia i esperança. Què ens pots explicar d'aquest punt, per què xerrar d'amor, de solitud, de desenganys o separació amorosa?
—És un tema que a mi m'interessa molt, em commou i he fet moltes reflexions sobre tot això, sobre la separació física o psíquica, el desamor. Em fico totalment dins la solitud que deixa, dins aquest buit que deixa tan gros i mal de dur, nostàlgia intentant trobar desesperadament una sortida per donar pas a totes les tristors que acumula a dins la persona, i poder tornar a cercar un dia la felicitat, tal com el títol suggereix ¿quan arribarà?

—Quan tu escrius un poema, primer ho dus dins es cap, després l'escrius i una altra persona te llegeix. ¿Tu creus que qui te llegeix i comprèn ¿és tan creatiu com tu o simplement pot captar la poesia tal qual sense més? ¿Creus que ha d'estar el lector preparat o simplement és un observador?
—Ell mateix crea quan llegeix, és prou dificultós que el lector agafi exactament el que l'autor o autora volia expressar. [...]

—I això ¿T'agrada o et molesta?
—M'agrada perquè aquí es demostra que la poesia, com molts d'altres manifestacions d'art, té un punt suggestiu del que parlàvem abans, molt molt fort.

—C. F. Isern ha presentat aquest llibre a un certamen literari. Pots explicar-nos?
—Sí, va ésser l'any passat. "Es Faç", de Sineu, vaig quedar en segon lloc. Era quasi el mateix que ara he publicat, qualcun canvi molt petit tal vegada.

—Hi ha sempre sa part negativa o sa part pràctica de s'història de publicar llibres, perquè com deia abans segurament hi haurà molta de gent jove amb ganes de publicar el que fa ¿Qui paga aquest llibre?
—La sort és trobar una editorial que cregui en tu, en la teva feina, però mentrestant això arriba poden publicar pagant ells mateixos la publicació, com he fet jo en part amb aquesta obra, ja que he tengut ajudes però no les suficients per a cobrir totes les despeses. O guanyar certamens amb publicació inclosa. La qüestió és no quedar aturats, seguir endavant, lluitant i creant, sobretot.

—¿Tens previst seguir escrivint?
—Això sempre.

—Aquest llibre ja el vares presentar l'any 84, ¿què has fet des de llavors?
—He seguit escrivint molt, per jo aquest havia de sortir el primer, era un deute amb jo mateixa. Ja faig feina amb un nou projecte que ja tenc ben adelantat.

(Lina Pons: Ràdio Balear, 1985)