Joaquim Horta i Massanés
1930-2013
Antologia
Advertència
Penseu, germans,
com jo hi penso,
en l'Home Esprimatxat de la Minutera,
que visito de tant en tant.
Penseu en Margarida,
la trista prostituta de la nit,
la de la mà flonja i el pit humit,
aquella que un dia quedarà quieta,
amb les mans tancades
sobre el ventre adolorit.
Penseu en les dones vestides com una estampa,
aquelles que amb un cant planyívol
us demanen un home amb rostre d'infant.
Sota el braç duen una partitura,
amb notes fetes de carn
i esquitxos de sang.
Penseu en aquesta multitud
que ens mira somrient,
sense saber el perquè del riure.
Penseu sempre en tot això,
però,
per damunt de tot,
penseu,
germans,
en l'Home Esprimatxat de la Minutera, que visito de tant
[en tant.
(Del llibre Poemes de la nit. Barcelona: SAHIE, 1955)
Penseu, germans,
com jo hi penso,
en l'Home Esprimatxat de la Minutera,
que visito de tant en tant.
Penseu en Margarida,
la trista prostituta de la nit,
la de la mà flonja i el pit humit,
aquella que un dia quedarà quieta,
amb les mans tancades
sobre el ventre adolorit.
Penseu en les dones vestides com una estampa,
aquelles que amb un cant planyívol
us demanen un home amb rostre d'infant.
Sota el braç duen una partitura,
amb notes fetes de carn
i esquitxos de sang.
Penseu en aquesta multitud
que ens mira somrient,
sense saber el perquè del riure.
Penseu sempre en tot això,
però,
per damunt de tot,
penseu,
germans,
en l'Home Esprimatxat de la Minutera, que visito de tant
[en tant.
(Del llibre Poemes de la nit. Barcelona: SAHIE, 1955)
* * *
Home amb blues
(A la manera d'Ellington, a Black, Brown and Beige.)
El blues
El blues serveix
El blues serveix per cantar les solitàries nits
El blues serveix per cantar les meves solitàries nits
El blues
El blues no és res
El blues no és res més que un cant
El blues no és res més que un cant per cridar-lo en les me-
[ves solitàries nits
El blues és una estrella que brilla cada nit per no apagar-
[se després fins a l'altra nit
El blues és una estrella que brilla cada nit per no apagar-
[se
El blues és una estrella que brilla
El blues és una estrella
El blues és
El blues
El blues és un prec que canten els negres i uns blancs
[per demanar que no sigui tan negra la nit
El blues és un prec que canten els negres i uns blancs
[per demanar
El blues és un prec que canten els homes
El blues és un prec
El blues és
EL BLUES
(Del llibre Home que espera. Barcelona: Frontis, 1957)
(A la manera d'Ellington, a Black, Brown and Beige.)
El blues
El blues serveix
El blues serveix per cantar les solitàries nits
El blues serveix per cantar les meves solitàries nits
El blues
El blues no és res
El blues no és res més que un cant
El blues no és res més que un cant per cridar-lo en les me-
[ves solitàries nits
El blues és una estrella que brilla cada nit per no apagar-
[se després fins a l'altra nit
El blues és una estrella que brilla cada nit per no apagar-
[se
El blues és una estrella que brilla
El blues és una estrella
El blues és
El blues
El blues és un prec que canten els negres i uns blancs
[per demanar que no sigui tan negra la nit
El blues és un prec que canten els negres i uns blancs
[per demanar
El blues és un prec que canten els homes
El blues és un prec
El blues és
EL BLUES
(Del llibre Home que espera. Barcelona: Frontis, 1957)
* * *
Home amb esperança
Acabarem algun dia, potser demà,
amb les paraules inútils i boniques,
el dring de la porcellana fina
i les marionetes de foscos colors.
I ensenyarem als fills, parits sense dolor,
el com i el perquè de cada cosa,
i els baixarem al carrer sense temor
i jugaran a construir pobles.
I tocaran la terra
i la faran seva i de tots,
i escriuran, amb nous mots,
noves lleis, història i vida.
També vindrà un vaixell de vela àgil,
esquivant tempestes i roques altives,
i s'endurà tot l'or de la terra, mites i falsos déus,
i ens deixarà quieta la mar i una barca petita.
Amb ella anirem a saludar els pobles,
a l'espatlla un sarró amb eines i amb llibres,
als ulls un esclat d'alegria,
i l'esperança en els homes i en els dies.
(Del llibre Paraules per a no dormir. Barcelona: Josep Pedreira, 1960)
Acabarem algun dia, potser demà,
amb les paraules inútils i boniques,
el dring de la porcellana fina
i les marionetes de foscos colors.
I ensenyarem als fills, parits sense dolor,
el com i el perquè de cada cosa,
i els baixarem al carrer sense temor
i jugaran a construir pobles.
I tocaran la terra
i la faran seva i de tots,
i escriuran, amb nous mots,
noves lleis, història i vida.
També vindrà un vaixell de vela àgil,
esquivant tempestes i roques altives,
i s'endurà tot l'or de la terra, mites i falsos déus,
i ens deixarà quieta la mar i una barca petita.
Amb ella anirem a saludar els pobles,
a l'espatlla un sarró amb eines i amb llibres,
als ulls un esclat d'alegria,
i l'esperança en els homes i en els dies.
(Del llibre Paraules per a no dormir. Barcelona: Josep Pedreira, 1960)
* * *
Divisa
Allò que la gent d'ordre escriu
Amb mot complex, fosc i rar
Jo ho explico en to planer i clar.
(Del llibre Home que espera: Selecció de textos, 1955-1992. Argentona: L'Aixernador, 1993)
Allò que la gent d'ordre escriu
Amb mot complex, fosc i rar
Jo ho explico en to planer i clar.
(Del llibre Home que espera: Selecció de textos, 1955-1992. Argentona: L'Aixernador, 1993)
* * *
Joc d'escacs anomenat de Maastrich per a ordinador compatible
Per decret multinacional al peó substituí l'escac al rei, tan conegut de tots. La substitució, però, es va fer d'una forma ben grollera, sense cap subtilesa. El nou ordre de joc, seguint, però, l'ordre de sempre, cal executar-lo de la manera següent: els reis, les reines, els alfils, els cavalls i les torres es podran moure d'esquerra a dreta i de dreta a esquerra, i de dalt a baix i de baix a dalt, com els doni la gana, per tal d'eliminar els peons. Aquests només es podran moure cap endavant i per la mateixa columna. Per la nova federació dels estats/escacs, les noves regles agiliten el joc i el fan més rendible.
(Del llibre Home que espera: Selecció de textos, 1955-1992. Argentona: L'Aixernador, 1993)
Per decret multinacional al peó substituí l'escac al rei, tan conegut de tots. La substitució, però, es va fer d'una forma ben grollera, sense cap subtilesa. El nou ordre de joc, seguint, però, l'ordre de sempre, cal executar-lo de la manera següent: els reis, les reines, els alfils, els cavalls i les torres es podran moure d'esquerra a dreta i de dreta a esquerra, i de dalt a baix i de baix a dalt, com els doni la gana, per tal d'eliminar els peons. Aquests només es podran moure cap endavant i per la mateixa columna. Per la nova federació dels estats/escacs, les noves regles agiliten el joc i el fan més rendible.
(Del llibre Home que espera: Selecció de textos, 1955-1992. Argentona: L'Aixernador, 1993)