Felícia Fuster (Barcelona, 1921 - París, 2012) escriptora, pintora i traductora. És una de les veus més singulars de la literatura catalana contemporània, potser pel fet d'haver-se donat a conèixer tard, als anys vuitanta, i de viure lluny del món literari català. Instal·lada a París des dels anys cinquanta, es caracteritza per una forta personalitat —ella mateixa s'ha definit com la dona faber— i l'afany de llibertat que ha desenvolupat en tots els àmbits de la seva vida i que es manifesta tant en la seva obra literària com pictòrica.

Fuster escriu des de la introspecció existencial i amb un alt grau d'exigència i experimentació formal. La solitud i l'autoafirmació, però, produeixen una escriptura que s'obre per a tothom i no fuig el compromís social. L'experimentació l'apropa tant a formes d'avantguarda com a la tradició japonesa, seguint una trajectòria projectada a Catalunya des dels anys vint i trenta del segle XX.

Independent de les lleis del mercat literari, Felícia Fuster va aparèixer i va ser saludada des del seu primer poemari Una cançó per a ningú i Trenta diàlegs inútils com una veu original i ja madura en la literatura catalana. Una veu de dona, agosarada i intransferible.

Fou sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Daniel Pitarch per a l'AELC.
Fotografies: © Arxiu Fundació Felícia Fuster (pòrtic); © Arxiu del PEN Català (fotògrafa: Teresa Sanz i Pinyol).
Reproduccions de l'obra plàstica: © Fundació Felícia Fuster.