"Amb el volum Llarga vista. Narrativa (1982-2002) Fonalleras recull 70 contes amb la intenció de fer balanç d'un període de la seva escriptura i d'un gènere narratiu difícil i, tradicionalment, poc valorat. S'obre amb els seus dos reculls prou coneguts Botxenski i companyia (1988) i Avaria (1990), que constitueixen la meitat (menys un) del conjunt del llibre. En la segona part, aplega des de relats més primerencs, en les seccions "La faç del paradís" i "Digressions", a contes molt breus apareguts a la premsa sota el títol Novel·les de butxaca, subtítol que es manté, o textos radiofònics, i contes publicats en llibres col·lectius o edicions d'accés difícil. Constitueixen la producció narrativa de l'autor entre 1991 i l'any 2001. Tanca el llibre "Quadern de cus", excel·lent breviari narratiu i joc lingüístic sobre la lletra "qu".

No està de més comentar aquest índex, perfectament documentat al final del volum, perquè estant tota l'obra sotmesa a una calculada disposició i elaboració literària i de llenguatge —reelaboració, en alguns casos—, potser també aquest ordre, que va del més compacte i narratiu al més breu, sintètic i volàtil, té un sentit que ens parla de l'obsessió per l'escriptura, per l'estil, per la depuració lingüística, per narrar des de l'absència mateixa d'argument. És cert que Botxenski en el llibre homònim i Fabià Cots a Avaria (i tots dos en contes de les altres seccions) van configurant, juntament amb d’altres personatges —amb la companyia—, l'entramat que presenta un món sorprenent, il·lògic, ple de paradoxes i d'una fina ironia coberta per la pàtina grisa del quotidià més anodí. S'hi ensuma molt Calders, Trabal o Bontempel·li, fins i tot en el gust per l'aparició d'escenaris com el circ o en l'anàlisi mordaç de la realitat que, per cert, no sembla oferir cap mena de solució o així es pot entendre dels finals de les històries que refusen expressament una sortida.

El títol mateix de Llarga vista apunta a una poètica basada en l'amplificació d'un element ben definit i concret, d'un element analitzat amb capacitat d'entomòleg que esdevé grotesc gràcies al nou context amb què se'l relaciona. No debades fan la seva aparició uns nous gegants, uns gegants galàctics, a "Un savi empresonat o Noves aventures d'en Botxenski", mena de nou Guliver, o la referència al novel·lista Sterne. De fet, són diverses les aparicions al llargavistes al llarg del recull, un aparell especialment definitori en el conte que enceta Avaria: "Mirar a través del llargavistes em relaxa. [...] faig anar el meu llargavistes sense una direcció clara. Això sí, amb un ritme constant, sense tenir un objectiu concret, a la recerca de qualsevol situació que pugui ser ampliada." (106-107) També el títol d'"Avaria" es refereix a la llengua, al dur ofici d'escriure, comparat a una partida d'escacs al final del llibre. El repte és de màxim risc, ens toca ara a nosaltres d’entomar-lo seguint els passos de l'operari que tecleja damunt la màquina d'escriure: "The quick brown-foc jumps over the lazy dog"."

(Lluïsa Julià. "Llarga vista", Serra d'Or (Barcelona), núm. 527, novembre 2003, p. 64-65)

* * *

"Una de les grans notícies literàries de cara al Sant Jordi vinent és, sens dubte, l'aparició de Llarga vista, el volum que aplega una àmplia selecció de la narrativa breu escrita per Josep Maria Fonalleras (Girona, 1959) entre el 1982 i el 2002. Magníficament produït per Empúries, la seva editorial de gairebé sempre, i amb una preciosa il·lustració a la coberta que reprodueix els aparadors d'un celler londinenc ple de vins de bona anyada -una precisa metàfora del que el lector trobarà a dintre del llibre. Les dues primeres seccions de Llarga vista es corresponen exactament amb els contes dels reculls Botxenski i companyia (1988) i Avaria (1990). Això sí, amb algun petit canvi d'ordre i una pentinada general pel que fa a puntuació i adjectivació.

PROCEDÈNCIA DISPERSA
En els apartats següents hi trobem un parell de contes procedents del llibre anterior -El rei del mambo (1985)- i altres que han anat veient la llum de manera esparsa en volums col·lectius com ara Mixtures (1984) , El Número (1988), La profecia (1988) , Tapís (1990) i un llarg etcètera més que arriba fins a l'estiu passat i que ja no detallaré per no allargar excessivament la referència. Un altre bloc de textos que formen Llarga vista el constitueix la secció denominada Novel·les de butxaca , que aplega, per una banda, uns quants relats curts apareguts en la secció del mateix nom que el diari AVUI va publicar entre novembre del 1990 i febrer del 1992 i, per l'altra, uns quants textos més escrits per ser llegits en el programa Catalunya matí , de Catalunya Ràdio, durant l'estiu del 2000. Com es pot veure, doncs, en les més de tres-centes pàgines de Llarga vista entrem en contacte amb un material que fins ara o estava dispers o bé era de molt difícil recuperació i que el lector té novament al seu abast per poder gaudir-ne a plena satisfacció. No és aquesta, creguin-me, una frase tòpica. Ja ho he dit just en obrir aquest comentari: la recuperació d'aquest grapat de contes de Josep Maria Fonalleras és una magnífica notícia ja que ens permet recuperar una bona part de l'obra narrativa breu d'un autor de molta categoria. I la prova la tenim davant dels nostres ulls: malgrat els 20 anys transcorreguts des del seu debut, els textos de l'autor gironí mantenen la força, l'interès i la qualitat que des del començament la crítica li va lloar de manera unànime. Actuals com el primer dia i més moderns que mai.

MÓN SENSE CATACLISMES
Llegir Llarga vista, doncs, és recuperar el món aparentment senzill, sense grans cataclismes, per on circulen els personatges de Josep Maria Fonalleras; és adonar-se de la presència gairebé constant d'un finíssim sentit de l'humor molt britànic (una altra referència capturada perfectament en la il·lustració de la coberta) que el lector agraeix; és gaudir amb allò tan difícil de dominar per un escriptor que és l 'estil; és deixar-se emportar per una llengua que, francament, no sé si dóna gaire joc a les hipotaxis o no però que explica, exposa, dibuixa i situa amb els elements justos i sense impostar la veu. Per als qui s'apropen per primera vegada a l'obra de Fonalleras aquesta Llarga vista és la millor manera de conèixer un creador de molta envergadura. I per als qui l'hem anat seguint des de bon començament, per als qui col·leccionem carpetes amb retalls dels nombrosos articles que Josep Maria Fonalleras ha anat publicant de manera esparsa a molts llocs, és tornar a descobrir -amb una nova capa de vernís, en molts casos- contes gairebé perfectes com ara "Termodinàmica", "Els Cardozo aprenen a ballar" i "El racó d'en Ben" , que no rellegíem des de fa una bona pila d'anys.

SECTA NOMBROSA
Llegeixin Llarga vista. I recomanin-lo a les bones amistats. Estic segur que no trigaran gaire a afegir-se a la colla de seguidors de l'autor gironí. Una secta cada vegada més nombrosa els membres de la qual ens caracteritzem perquè així que tenim una oportunitat el renyem i li diem que estem molt enfadats per la seva gasiveria a l'hora de publicar obra nova. M'apresso a dir que és la seva opció i que en té tot el dret, de dosificar-se o de prioritzar altres plataformes d'expressió com ara l'articulisme i les col·laboracions radiofòniques abans que la literatura més diguem-ne convencional. Però, envoltats com estem per tanta mediocritat, es noten a faltar molt els autors que, com ell, tenen coses a dir i talent per explicar-les.”

(Joan Josep Isern. "Exquisida carta de vins", Avui. “Cultura”, 13 març 2003)

* * *

"Itinerari recomanat és una recopilació dels centenars d'articles que el periodista i escriptor Josep M. Fonalleras ha publicat en diversos diaris des del 1994. Sense lligams cronològics ni blocs de temes, cada article dóna d'alguna manera pas al següent, teixint un itinerari proposat per l'autor. Des del gol de Zidane a Glasgow fins a les fotografies del nazisme de Francesc Boix, passant per la literatura de Dylan Thomas i Virginia Wolf, l'art de Chillida i les pastilles dietètiques. L'univers dels escrits de Fonalleras es revela en aquest "viatge del columnista que s'atura en llocs concorreguts i que fa la foto habitual, i també el viatge del que es deixa sorprendre per racons ben poc transitats i gairebé desconeguts".

Autor de narrativa per a adults i per a joves (Botxenski i companyia i La senyoreta Dàrlings, Josep M. Fonalleras és actualment columnista de La Vanguardia, El Punt i El 9. Aquest trajecte que ens suggereix amb Itinerari recomanat és una proposta original en què els esports, la literatura, els records i el món com a espectacle formen una miscel·lània sorprenent."

(A.T.. "Itinerari recomanat", Avui. "Cultura", 22 de gener de 2004)