Josep Ferrater Mora neix a Barcelona el 30 d'octubre de 1912. Des de molt jove es va sentir influït per la figura de Ramon Xirau, filòsof d'adscripció alemanya i d'idees properes a la fenomenologia. Però no es deu oblidar a altres filòsofs de l'època que també van suposar un gran estímul en la seva formació, noms com Ortega i Gasset, Jean Paul Sartre o Xavier Zubiri. Va participar directament en la Guerra Civil, del bàndol republicà, i es va exiliar el 1939. Abans, però, ja havia publicat el seu primer llibre, el recull d'assaigs Cóctel de verdad (1935). Durant els primers anys de l'exili (1941-1946) treballa com a catedràtic de filosofia a la Universitat de Xile. També en aquest país, a més d'algunes obres cabdals per al seu pensament, com ara Variaciones sobre el espíritu (1945), hi escriu Les formes de la vida catalana (1944), on analitza la particular idiosincràsia dels catalans.

Com a filòsof, va intentar l'aproximació de les teories vigents a la seva època, així l'empirisme anglès, l'existencialisme, el dualisme o el pluralisme ontològic. Amb totes elles construeix una teoria integracionista alhora que estudia aspectes com la lògica, la comunicació o l'estil. Poc partidari d'inventar realitats, Josep Ferrater Mora pensava que l'integracionisme li permetria de trobar una tercera via filosòfica que tingués com a objectiu tocar la realitat de molt a prop. També en aquesta primera època publica a Mèxic la primera edició d'una de les seves obres més conegudes, que aniria ampliant-se i oferint-ne noves versions amb el pas del temps: el Diccionario de Filosofía (1941).

A partir del 1949 Josep Ferrater Mora fa classes de filosofia i castellà a Pennsilvània, al Bryn Mawr College. Durant la seva estada americana aprofundeix encara més en la seva teoria integracionista i comença a desenvolupar les seves idees inicials. Fruit d'aquesta recerca són els llibres El ser y la muerte (1962) i El ser y el sentido (1967) on estudia el diàleg possible entre distintes filosofies. Molts dels seus assaigs de l'exili van veure la llum a les revistes Recull Literari, i Germanor, que més tard s'aplegarien al volum Una mica de tot (1961). La seva obra cabdal en la divulgació filosòfica va ser La filosofia en el món d'avui, ètica aplicada (1981), i s'ha dit que l'assaig que recull les seves idees més madures és De la materia a la razón (1979).
  

La seva obra literària es desenvolupa amb força durant la seva maduresa (entre els anys 1979 i 1991), quan publica una sèrie de novel·les que tenen molt bona acollida de públic i crítica. També veuen la llum el recull de correspondència entre Ferrater Mora i el poeta Joan Oliver, Joc de cartes (1988), i de manera pòstuma l'assaig El seny (1995). Per altra banda, la seva obra filosòfica se situa entre les més importants del segle XX. Va rebre el premi Príncipe de Asturias d'humanitats el 1985.

El 1989 Josep Ferrater Mora dirigeix la primera sessió de lliçons de la recent creada Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, vinculada a la Universitat de Girona i dirigida per Josep M. Terricabras. Durant els vint anys de la seva existència s'ha conformat com un punt de trobada amb la primera línia de la intel·lectualitat internacional, amb convidats com ara Chomsky, Boff, Prigogine, Cavalli-Sforza, Morin, Singer, Hobsbawn o Josep Fontana, entre molts d'altres.

Josep Ferrater Mora mor el gener de 1991, quan estava de visita a Barcelona per presentar la novel·la La señorita Goldie (1991). Va llegar tota la seva biblioteca i documents privats a la Càtedra que duu el seu nom.

El 2003 es publica a Nova York l'important volum Three Spanish Philosophers: Unamuno, Ortega, and Ferrater Mora, amb una introducció de Josep M. Terricabras. El 2006 la Càtedra Ferrater Mora de la UdG, juntament amb la Ferrater Mora Foundation, dirigida per la professora Priscilla Cohn, vídua de l'autor, creen el Premi d'Assaig Ferrater Mora, de caràcter biennal, sobre treballs relacionats amb l'obra de Josep Ferrater Mora. El 2012 s'organitzen seminaris i conferències amb motiu del centenari del seu naixement.