Manuel de Montoliu (Barcelona, 1877 - Tarragona, 1961). Crític literari, assagista i traductor.

Doctorat a Madrid, després de cursar estudis a Manresa i Barcelona, Manuel de Montoliu passa uns anys de formació a Alemanya, en l'estela de Karl Vossler. A banda d'unes primeres publicacions de poesia, és en el camp de la crítica literària, amb un corpus ingent d'articles per a diverses publicacions -El Poble Català, La Veu de Catalunya, Diario de Barcelona i un llarg etcètera que inclou revistes especialitzades d'arreu de l'Estat espanyol i diaris d'arreu del món- el terreny en el qual Manuel de Montoliu despunta, i s'erigeix en un articulista tenaç.

Les seves obres més importants són el Manual d'Història crítica de la literatura catalana moderna (1922), Goethe en la literatura catalana (1935), Aribau i la Catalunya del seu temps (1936) o els volums del Breviari Crític (que apleguen els articles que escrivia per a la publicació La Veu de Catalunya), apareguts alternadament entre el 1923 i el 1936 i completats després de la seva mort gràcies a la tasca de Francesc Xavier Ricomà i Rosa Maria Ricomà, als anys setanta i vuitanta. Entre el 1957 i el 1961 escriu, per encàrrec de Francesc Cambó, vuit volums de crítica literària catalana sota el títol genèric de "Les Grans Personalitats de la Literatura catalana".

A les seves traduccions de clàssics grecs i llatins, publicades per l'editorial Bernat Metge, i d'altres de l'alemany, del francès o l'anglès, s'hi afegeixen els pròlegs, les conferències i les edicions que va fer al llarg de la seva vida d'intel·lectual, i que el presenten com un humanista total.

És fill il·lustre de la ciutat de Tarragona.



Pàgina elaborada per Abel Ramon Vidal per a l'AELC.