És una història per créixer en l'estimació activa pels animals, especialment els que es troben en perill d'extinció, però també és un relat sobre la imaginació de l'art, sobre la humanitat màgica d'un gran artista que va anticipar molts anys la necessitat d’escoltar els qui són diferents. El final ens dóna alguna pista sobre la relació real entre Joan Miró i un dels crítics a qui el pintor feia més cas: un nen amb síndrome de Down.