Josep Dalmau (Mossèn Dalmau) (Sant Llorenç Savall, 1926 - Gallifa, 2018). Sacerdot, assagista , articulista i activista cultural.

El seu caràcter inquiet i rebel és una constant vital que abasta des de la seva estada a la Universitat Pontifícia de Salamanca fins a la seva labor de rector del poble de Gallifa des d’on projecta la seva obra teològica i social. Identificat amb l’esperit d’obertura del Concili Vaticà II és un dels creadors de les comunitats cristianes de base i s’obre al diàleg amb ideologies polítiques diferents. Un exemple és el seu primer llibre Distensions cristiano-marxistes (1967). Crític amb la jerarquia eclesiàstica, les seves obres són reflexions i denúncies del seu funcionament com constata en les obres Agonia de l’autoritarisme catòlic (1968) i Contrapunts al camí de l’Opus Dei (1969).

Compromès socialment, entra en contacte amb el moviment obrer i amb l’oposició al règim franquista. Participa en diverses accions reivindicatives per les quals és perseguit. Membre destacat del grup de no alineats de l’Assemblea de Catalunya, anys més tard crea la Convenció per la Independència Nacional. El 2002 publica Espanyols per força.

Col·laborador habitual de la premsa escrita, als darrers anys de la seva vida redacta les seves memòries que apareixen editades en dos volums.

El 1996 és guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Fou soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

 

Pàgina elaborada per Francesc Víñas per a l’AELC.
Documentació: Santuari Ecològic del Castell de Gallifa.