Antoni Dalmau (Igualada, 1951 - 2022). Llicenciat en Dret i professor de català.

Ha estat regidor dels Ajuntaments d'Igualada i de Barcelona; diputat provincial i President de la Diputació de Barcelona; i diputat i vicepresident del Parlament de Catalunya.

President de la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona (des de 1988).

Col·laborador regular de diversos mitjans de comunicació. Professor de la facultat de Ciències de la Comunicació (Blanquerna) de la Universitat Ramon Llull. Traductor de diversos autors francesos i belgues. Director de la Revista d'Igualada.

Ha conreat diferents gèneres literaris. Així, doncs, és autor de les novel·les: El cor de l'espiral. Diari íntim d'un conseller d'Agricultura (1994); Capsa de records (1995); Terra d'oblit. El vell camí dels càtars (1997) (I Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica); Naufragis quotidians (conjuntament amb Anna Vila, 1999); L'amor de lluny (2001); Primavera d'hivern (2005) (Premi Fiter i Rossell 2004) i El testament de l'últim càtar (2006). Dels llibres d'assaig: Materials d'obra (1987), és un recull de textos de caràcter polític; Cartes a un jove polític. Què pots fer pel teu país (2000) i de Les festes tradicionals que no hem de perdre. (2005). També ha escrit llibres de divulgació històrica com Pels camins de la història d'Igualada (1985) (Premi de la Crítica Serra d'Or, 1985). Il. de Carme Solé; Els càtars (cd-rom + llibre, 2002), Els càtars (2005), manual de divulgació històrica i Petita història d'Enric Prat de la Riba (2007), amb il·lustracions de Pilarín Bayés. La monografia històrica El cas Rull. Viure del terror a la Ciutat de les Bombes (1901-1908) i la guia de viatges Una escapada al país dels càtars (2002).

Fou soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Pàgina elaborada per Carme Ros per a l'AELC.
Documentació: Arxiu personal de l'autor.
Fotografia: Arxiu personal de l'autor.