Un francès ple de catalanismes i un estil complex i enrevessat, són les principals característiques de la novel·la Hidden Faces. Es desenvolupa en un ambient oníric que recorda els llibres del Marquès de Sade. Hi surten tots els elements de l'estètica daliniana, l'erotisme, la màgia, la ironia, els malsons, la violència. El crític Fèlix Fanés l'ha relacionat també amb els textos decadentistes de Huysmans. Dalí apunta a la perversitat com a pràctica recomanable, critica el progrés i la democràcia i elogia la religió. També reivindica la vessant sublim de l'aristocràcia. Torna a ser molt important el tema de la dualitat, el món com a lluita de contraris.