Salvador Dalí i Doménech neix a Figueres (Alt Empordà) el 1904 i mor a la Torre Galatea de la mateixa ciutat el 1989. Tot i que els seus pares eren republicans, fa els primers estudis en una escola religiosa, els Germans de la Doctrina Cristiana. El 1918 exposa les seves primeres obres al Teatre Municipal de Figueres, però també des de molt jove s'interessa pels aspectes teòrics de la pintura. Així el 1919 ja publica assaigs sobre Durer, El Greco o Da Vinci en una revista fundada per ell, Studium. Més tard anirà a l'Escola de Belles Arts, d'on és expulsat posteriorment. Durant aquesta època a Madrid s'allotja a la Residencia d'Estudiantes, la qual cosa li permet conèixer joves escriptors i cineastes, com ara Federico García Lorca, Luís Buñuel o el poeta mexicà José Moreno Villa.

Després de diverses exposicions, el 1926 viatja a París, on coneix Picasso i visita el Museu del Louvre. L'any següent comença les seves col·laboracions a L'Amic de les Arts, plataforma de la plàstica avantguardista dels anys 20. Hi publica articles com ara "La fotografia pura creació de l'esperit" o "Sant Sebastià", abans que el 1928 vegi la llum el Manifest Groc, escrit amb la col·laboració dels seus amics Lluís Montanyà i Sebastià Gasch; un atac en tota regla al neonoucentisme on mistifica l'helenisme i defensa els nous corrents artístics lligats al progrés de la tècnica. Aquest manifest tindrà continuació als Fulls grocs, dels que només arribarà a sortir un número.

El 1928 entra en contacte amb André Breton i els surrealistes francesos, treballa amb Buñuel en el guió d'Un chien andalou que s'estrena a Figueres un any més tard. És un moment complex. El 1930 Dalí ja viu amb Gala, que havia estat companya de Paul Eluard, i quan Buñuel i Dalí decideixen reunir-se a Cadaqués per a escriure el guió de L'Âge d'Or l'ambient ja no és igual que durant la estada en què van fer Un chien andalou. Aquest mateix any continua participant de les polèmiques surrealistes. A l'Ateneu Barcelonès fa una conferència on parla per primera vegada del seu mètode paranoic-crític, i poc després publica textos com L'amour et la mémoire o La femme visible a Editions Surrealistes.

El 1934 viatja amb la Gala a Nova York, la qual cosa serà el preludi de diverses estades. Entre altres treballs cal recordar el guió fet per als Germans Marx i dos textos importants per a conèixer el seu pensament artístic, com són La metamorfosi de Narcís (1937), on desenvolupa el seu mètode paranoic-crític, i la Declaració d'independència de la imaginació i els drets de l'home a la seva pròpia bogeria (1939).

La creativitat pictòrica de les estades als EUA suposa també una destacada activitat literària. El 1942 hi publica un dels seus llibres més significatius, The Secret Life of Salvador Dalí, on explica la seva història des del moment de la concepció pels seus pares fins al mateix dia en què lliura el llibre a l'editor. I el 1944 veu la llum la novel·la Hidden Faces, una exaltació de la perversitat amb crítiques al progrés i a la democràcia.

També durant aquesta època escriu un manual de consells artístics, Fifty Secrets of Magic Craftsmanship (1948), i té algunes aventures cinematogràfiques, com la intervenció al film Spellbound [Recuerda] d'Alfred Hitchcock, on il·lustra l'escena del somni, o la col·laboració amb Robert Descharnes per a qui escriu dos guions: L'aventure prodigieuse de la dentellière et du rhinocéros i Impressions de la Haute Mongolie (1975). També col·labora en obres teatrals i il·lustra llibres. De fet el seu tarannà miscel·lànic suposa que la seva obra tingui múltiples vessants, convertint-se en un dels artistes més plurals del segle XX.

Ja instal·lat de nou a Catalunya contribueix, gràcies a les seves bones relacions amb el franquisme, al reconeixement per part d'un règim obsolet de la pintura moderna, sobretot de l'obra de Picasso i, és clar, de la seva pròpia. A partir dels anys 50 els llibres de memòries o els divertiments que publica ja no tenen l'interès trencador i, sobretot, provocador i surrealista de les obres inicials. Les més interessants manifestacions artístiques d'aquesta segona època de la seva vida es troben en la seva obra plàstica i pictòrica.

Salvador Dalí mor el 1989 a la Figueres natal, dos anys després de la seva estimada Gala.

El 1995 l'editorial Quaderns Crema de Barcelona publica L'alliberament dels dits, amb la seva Obra Catalana Completa. L'any 2004, amb motiu del centenari del seu naixement, a més de conferències, celebracions i altres actes, l'editorial Destino publica les seves obres completes en sis volums.