PRIMERA PART

ACTE PRIMER

És de dia. A primera hora d'un matí de diumenge.
En alçar-se el teló, ningú a l'escena. Poc després, per la segona dreta, entra la MONTSE, jove i bonica, vestida solament amb una samarreta estampada, de talla d'home, que naturalment li ve gran.

MONTSE: (Badallant i estirant els braços voluptuosament.)
Aaaaa... aaah! Jordi, on t'has ficat?
JORDI: (Dins.) Ara vinc, amor!
MONTSE: (Deixant-se caure al sofà i tornant a estirar-se.) Aaaa... aaah! Això sí, que és viure! Dolça llibertat!

(Per la primera dreta entra en JORDI, un jove de bona presència, vestit amb bermudes. Porta una safata amb un servei d'esmorzar per a dos. Al centre de la safata destaca una petita ensaïmada amb una candela encesa.

JORDI: (Cantussejant amb ritme d'"Aniversari feliç".) Ani-ver-sa-ri fe-liç! El qui t'es-ti-ma et de-sit-ja, ani-ver-sa-ri fe-liç! (Deixa la safata a la tauleta.)
MONTSE: (Aplaudint i rient) Oooooh! Que n'ets, de mao i ximplet!
JORDI: Avui fa un mes, princesa! Un mes que vivim sols i en un pis nostre. S'ha de celebrar!
MONTSE: Encara em sembla un somni!
JORDI: I a mi! Però estem desperts i ben desperts! (Indicant-li la candela.) Bufa!
MONTSE: Tu, també! Ho celebrem tots dos.
JORDI: Tu manes, pinyonet! (Se li situa a prop, amb les galtes frec a frec).
MONTSE: Pensa un desig. A la una, a les dues... ja! (Bufen tots dos. Després es miren i es besen.) Oh, Jordi!
JORDI: Quin és el teu desig?
MONTSE: És un secret! Si el revelés, potser no es realitzaria.
JORDI: Segur que hem coincidit! Que aquest somni que estem vivint, duri, duri i duri... com aquelles piles.

(Inici de l'obra Ens ha caigut la sogra. Barcelona: Millà, 1995, p. 3)

* * *

ACTE SEGON

Uns segons després de l'acte primer. L'HUMBERT i la FLORA romanen a escena, tal com estaven situats al final de l'acte anterior.

FLORA: Que puc passar...?
HUMBERT: Oh, sí, sí! Passa, ja que ets aquí.

(La FLORA avança. Per la segona dreta entra la LAURA.)

LAURA: Han trucat, oi? (Sorpresa en veure la FLORA.) Vaja! Tenim visita!
FLORA: Humbert! Tu no estàs sol!
LAURA: No, bufona! És un home molt ben acompanyat. I més del que et penses.
HUMBERT: (Incòmode) Laura... Ella és la Flora, la persona que estava esperant... (A la FLORA.) La Laura és... una veïna, saps?
LAURA: Més que veïna! Sóc copropietària d'aquest àtic!
FLORA: És... teu?... Vius aquí?
HUMBERT: No hi viu!
LAURA: Com si hi visqués, saps? (Canvi.) I per quin diantre t'he de donar tantes explicacions?
HUMBERT: Aclarim-ho! El pis me'l va cedir en Valentí Riberes...
FLORA: Però, que no és d'ella...? De la Laura?
LAURA: No t'hi capfiquis! Com més t'ho explicaria, més ho embrollaríem!

(De l'obra A l'armari i al llit al primer crit. Barcelona: Millà, 1996, p. 37)

* * *

(En POMPEU i la TINA es miren, desafiadors. En JOAN, la GISELA i la MAR intenten calmar-los. La JUSTA, fa estona, que s'ha assegut al fons, seguint l'espectacle.)

GISELA: Serenitat, pares, serenitat.
MAR: Barallar-se no porta enlloc!
JOAN: Es poden arreglar els comptes de manera civilitzada.
TINA: Un advocat! Busqueu-me un advocat!
POMPEU: El que has de trobar és un prestador a qui puguis enredar!
GISELA: Pau! Si us plau, pau!
MAR: Enteniment, mamà!
JOAN: Calmi's, senyor Rius!
TINA: Saltamarges!
POMPEU: Trampista compulsiva!

(Tots parlen simultàniament. Gran guirigall. Pel fons, entra en CANUT.)

CANUT: Ez verd, ben verd!

(S'adona de l'ambient de discussió.)

Ui! Quin Galliner!
JUSTA: Els diners, Canut! La mare dels ous!

TELÓ RÀPID

(De l'obra Casats per amor... a la pasta. Barcelona: Millà, 1999, p. 53-54)