El primer de gener de l'any 1906, Eugeni d'Ors iniciava la publicació del seu glossari, en què ben aviat va començar a fer servir l'adjectiu "noucentista". És per això que se sol convenir que el Noucentisme va néixer fa exactament cent anys. La celebració d'aquest aniversari és una bona ocasió per reconsiderar el moviment noucentista en tota l'amplitud i la complexitat que el caracteritzen. Això és el que ens proposa Narcís Comadira a Forma i prejudici, el volum en què recull els textos que, en l'últim quart de segle, ha destinat a estudiar i difondre el Noucentisme. Dels seus treballs se'n desprèn una imatge coherent i articulada d'un moviment que va manifestar la seva ideologia i les seves estètiques en diversos llenguatges.

Reuneixo en aquest volum els textos que he anat escrivint durant un quart de segle dedicats a l'estudi i a la difusió d'aquell moviment políticocultural que, iniciat ara fa cent anys exactament, va posar els fonaments de la cultura catalana moderna, el Noucentisme. Són textos diversos, escrits en èpoques diferents i amb finalitats també vàries: catàlegs d'exposicions, conferències, cursos. Un parell són inèdits, els altres han estat publicats en revistes, catàlegs o monografies. Si els reuneixo ara aquí és perquè crec que conserven el seu interès i perquè, reunits, mostren que, tot i no essent capítols d'un discurs general i sistemàtic sobre el Noucentisme, sí que configuren un pensament, una lectura, una interpretació del moviment noucentista, la meva. Tan discutible com es vulgui, però, crec, del tot vàlida per ajudar a una comprensió afinada d'una època que se sol llegir sempre massa parcialment i interessadament. Tot i que sobretot hi tracto temes relacionats amb les arts plàstiques, em sembla que les meves lectures es poden extrapolar amb facilitat a altres àmbits, la lectura dels quals, segurament, queda completada amb allò que la peculiaritat d'un altre llenguatge hi pot afegir i, de fet, sempre hi afegeix. En el Noucentisme tot estava lligat i les lectures que se'n facin haurien de contemplar tant el context històric i ideològic com tots els llenguatges en què es van manifestar les seves estètiques.

(Sinopsi)