"El veig com un dels escriptors més subtils de la literatura catalana d'ara i crec que el punt madur de la seva lucidesa creadora roda, en fràgil equilibri, entre una compulsada capacitat reflexiva, una lírica de tendència elegíaca, el conreu poc o molt sistemàtic de la ironia i l'exercici del dubte. I aneu a saber si no és aquesta gimnàstica de dubtes, interrogants i desficis la responsable, en darrer terme, d'haver convertit Narcís Comadira, repicada ja la cinquantena, en un creador d'estereotip jove, abillat amb el parament i clixés d'adolescent desmenjat, deix sorneguer i posat d'indiferència. (...) Fonamentalment, però, és un artista que juga i treballa amb colors, formes i paraules, bo i transgredint una certa modernitat que tira a encaixonar de manera monolítica els compartiments de l'art. En el seu cas, pintura i poesia actuen en desdoblament complementari, i si els versos i l'obra literària tendeixen a girar l'esguard enrere, la pintura li serveix més aviat de projecció endavant."

(Isidor Cònsul. "Perfil d'un poeta, Narcís Comadira", Serra d'Or, núm. 433, gener de 1996, p. 46)
 

* * *

"Desdesig és un recull de 15 poemes de tema amorós que reflecteixen una experiència determinada i que resumeixen cronològicament una petite histoire: des d'uns inicis plens de dubtes fins a l'abandonament, passant per la plenitud. (...) En la poesia de Comadira es detecta un gust per l'espai interior, la concreció lírica, que es tradueix en una actitud hedonista, en una recerca de la felicitat. I la felicitat la cerca en aquells petits detalls de la vida quotidiana que, observats amb deteniment, tenen una magnificència rellevant: "L'única cosa que m'importa és la vida i una certa vida difícil d'obtenir, i cada dia més. La felicitat que es desprèn de la identitat d'un mateix amb ell mateix i amb aquesta vida és l'única cosa que busco." El to malenconiós de la seva poesia pot ésser explicat per la constatació de la impossibilitat d'aconseguir la felicitat. Complementa aquesta tendència hedonista una consciència que té el poeta gironí de "testimoni"."

(Enric Bou. "Narcís Comadira o l'hedonisme malenconiós", Els Marges, núm. 18-19, gener-maig de 1980, p. 123 i 127)

* * *

"A Àlbum de família, el temps és entès com la imatge mòbil d'una presència que no passa. Són qualitats de l'infinit endolcir les fronteres, fondre els límits, unificar els contraris, arrodonir els caires, però també prémer vides que van cap a una fosca inútil i inundar-ho tot en un mar de no-res. I és al centre d'aquest mar on ens portarà el poeta. Vint-i-una fotografies són el pretext dels vint-i-un poemes de què consta el llibre. Fotografies, unes, anteriors al naixement del poeta, i d'altres preses en el transcurs de la seva vida. Instantànies que eternitzen altres instants, significatius, pel mer fet de restar fixades en el paper i perquè generen en el poeta reflexions i sentiments que en són el correlat objectiu i que el poeta transmet per la paraula poètica i a través d'ella. Recurs d'una fina intel·ligència que li permet eludir explícitament la presència d'aquest correlat objectiu en la seva poesia, tot i que s'hi manté implícit, perquè el lector té present la possible imatge objectiva a què es refereix el poema."

(Antoni Marí. "Notícia personal de Narcís Comadira. El terror del silenci", Serra d'Or, núm. 258, març de 1981, p. 41-42)

* * *

"En quarantena és el segon llibre de poesia de Narcís Comadira ha publicat durant la dècada dels anys vuitanta. Després de la prolixitat de la dècada anterior (set llibres aplegats en La llibertat i el terror), amb Enigma i En quarantena Narcís Comadira s'ha tret de sobre definitivament l'etiqueta de jove poeta català. Des del rigor, la selecció i l'aprofundiment en les seves opcions estètiques ha aconseguit que, tant un recull com l'altre, s'hagin convertit en dos autèntics esdeveniments, dos punts de referència ineludibles en la poesia d'una dècada que algú va imaginar sobretot marcada per la desaparició irremeiable dels grans mestres. En quarantena és un llibre fecundament variat, divers i dispers."

(Manel Ollé. "Guia de lectura de En quarantena", Revista de Catalunya, núm. 51, abril de 1991, p. 156)

* * *

"L'estructura adoptada és un altre aspecte destacable del llibre Girona. Matèria i memòria. Perquè malgrat no voler ser una guia, aquesta és una de les destinacions del llibre, o és la destinació que li pot donar un dels patrocinadors de l'edició. La Girona que ha triat Comadira comença al cementiri. I s'acaba més enllà de la muralla, a la frontera exterior, en un dels barris d'immigrants. De mort a vida. El llibre, muntat com un passeig entre físic i irreal, continua amb el record del tomb de l'any, des de la perspectiva sinistra d'un infant i d'un adolescent vivint en la postguerra franquista. Segueix una selecció d'espais privilegiats entre els quals es destaca la catedrals i els voltants. (...) Arribem a l'eixample. La descripció dels espais de la Girona nova li permet de contemplar l'evocació històrica de la ciutat. S'estableix, doncs, un doble discurs que evoca, un cop més, la doble advocació del llibre: matèria i memòria."

(Enric Bou. "Guia de lectura de Girona. Matèria i memòria", Revista de Catalunya, núm. 48, gener de 1991, p. 152)

* * *

"La mort (o, millor dit, la idea de la Mort) constitueix l'"espai" per excel·lència sobre el qual el jo líric Comadirià exigeix la seva activitat poètica i la recerca dels darrers racons on s'amaga la vida. (...) De fet gairebé tota la poesia de Comadira té com a tema únic i obsessiu el buit del qual surten les coses i al qual les coses tornen i l'exploració de la melangia del jo líric conscient d'aquest estat de coses i de les possibilitats de salvació o de refugi."

(Rossend Arqués. "Comadira: la poètica d'enformar la mort", dins Somnis i runa. Barcelona: Proa, 1992, p. 15-16)