Guillem Colom Ferrà neix a Sóller (Mallorca) el dia 24 de desembre de 1890.

Fill d'una família benestant, rep una formació humanística i estudia llengües clàssiques al seminari amb Llorenç Riber com a mestre. L'any 1906 passa a l'Institut Balear i comença a conèixer, mitjançant la revista Mitjorn, els poetes mallorquins. Entre els anys 1912 i 1917 estudia Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Allà coneix personalitats del noucentisme com Josep Carner. El 1918 va a Madrid a fer els cursos de doctorat, s'allotja a la Residencia de Estudiantes i rep les classes de Pardo Bazán i Menéndez Pidal. El mateix any publica Iuvenília, el seu primer llibre de poemes, i comença les col·laboracions al setmanari Sóller. Torna de Madrid i s'estableix altra vegada a Mallorca, on viu entre Sóller i Palma i col·labora a publicacions com L'Almudaina, El Día, La Nostra Terra, El Matí o La paraula cristiana. El 1921, juntament amb Joan Pons i Marquès, crea l'Almanac de les lletres de Mallorca.

L'any 1925 obté, per la primera versió del poema El Comte Mal, la Flor Natural dels Jocs Florals de Sóller. Aquest mateix any ingressa com a membre dels Felibritge. Amb Cançons de la terra –obra que no es publicarà fins a l'any 1947– guanya, el 1933, l'Englantina d'Or dels Jocs Florals de Barcelona, i en serà el mantenidor el 1936. Durant la Guerra Civil, l'any 1937, funda, amb Damià Canals i Guillem Colom Casasnovas, el col·legi de segona ensenyança de Sóller.

Durant la postguerra, el 1943, li deneguen el permís d'edició de Cançons mallorquines. Entre 1945 i 1950 duu a terme, a casa seva, converses clandestines sobre literatura en les quals participen escriptors com Carles Riba, Josep M. López-Picó, Clementina Arderiu o Xavier Casp. El 7 de juny de 1951 Guillem Colom estrena Antígona al Teatre Romea de Barcelona. Per aquest fet, l'autor i Josep M. de Sagarra van ser multats per alteració de l'ordre públic. Entre els anys 1953 i 1962 dirigeix el col·legi de batxillerat de Sóller. La postguerra és un moment de gran producció literària de l'autor. Així, l'any 1947 publica Cançons de la terra i, el 1949, Ofrena mística. Amb El Comte Mal, publicat el 1950, és guardonat als Jocs Florals de Perpinyà del mateix any i amb La terra al cor, del 1957, obté el Premi Ciutat de Palma de l'any 1956. En aquesta època també apareixen els poemaris Terra endins, aparegut, també, el 1950, i Pedrís al sol i altres poemes, del 1956, així com les obres de teatre Cecília de Solanda, publicada l'any 1945 i Jaume IV de Mallorca, del 1955.

El 1962 llegeix, a la Universitat de València, la seva tesi doctoral, titulada Ramón Llull y los orígenes de la literatura catalana i dirigida per Miquel Dolç. Aquest mateix any és distingit amb la Corona d'Argent de la Poesia Balear per la totalitat de la seva obra poètica, el 1963 és nomenat Mestre en Gai Saber i l'any 1965 l'Ajuntament de Sóller el proclama Fill Il·lustre. El 1965 torna a ser guardonat als Jocs Florals de Perpinyà. Posteriorment, l'any 1969, apareix el llibre de poemes Primavera d'hivern. Els darrers títols de Guillem Colom són de la dècada de 1970. La Cendra dels talaiots i Oda a Pollentia apareix aquest mateix any i el 1972 es publiquen les obres L'agonia del camp i oda a la ciutat i el volum de memòries Entre el caliu i la cendra.

Cal destacar, a banda de les obres de creació, la seva tasca com a traductor. L'any 1928 publica Nerto, de Frédéric Mistral, i el 1931 apareixen les Memòries i contarelles, del mateix autor. També tradueix les Silves d'Estaci, en col·laboració amb Miquel Dolç i l'any 1958 aplega les seves versions de Mistral amb les realitzades per Maria Antònia Salvà. Aquest mateix any apareix la traducció al català, realitzada conjuntament amb Miquel Forteza, d'Evangelina, d'Henry Wadsworth. La muntanya dels set cercles, de Thomas Merton és de l'any 1963 i Els Lusíades, de Camões, també en col·laboració amb Miquel Dolç, del 1964. Va deixar inèdita la traducció de les Odes d'Horaci.

La figura de Guillem Colom cal situar-la dins de l'Escola Mallorquina i, de fet, se'l considera un dels seus últims representants.

Mor a Palma, el dia 6 de juny de 1979.