"Pel que fa a la representació del moviment, el dibuix de Lola Anglada, tot i harmònic i ben realitzat, mai no ha estat dirigit per un especial interès en la representació realística del moviment, sobretot si el comparem amb els de Ricard Opisso o Joan Junceda. Els personatges de Lola Anglada més aviat dansen, els seus gestos són graciosos i no es troben empesos en lluites i baralles. Tot i això, en aquest llibre, Alícia corre, s'enfila, cau, fuig, juga a un extraordinari joc de croquet, etc., i la dibuixant aconsegueix representar el moviment amb tota precisió.

Quant al tractament de la llum i a l'ombrejat, cal dir que és molt ben fet, i amb una gran presència en les il·lustracions de més gran format i més riques. Pel que fa a la tècnica, tot i que Junceda fou un mestre del clarobscur, creiem que l'ombrejat de Lola Anglada és més deutor del de Llaverias; al nostre parer, però, el de Lola supera el del mestre; no és fet a base de trama com Junceda, sinó de línia i taca, magistralment realitzada."


(Del llibre: Lola Anglada o la creació del paradís propi. Barcelona: Meteora, 2000, p. 120)