Em diuen Tano
i soc un ruquet fort i rodanxó,
de pèl color marró i orella llarga.
Alguns m'anomenen burro,
d'altres em diuen ase.

Sobre el meu llom de pèl gruixut
he traginat tota mena de càrregues:
gent gran i petita, cabassos de verdura,
feixos de llenya...

Però un dia, a la casa de pagès on vivia,
va arribar una furgoneta, i de cop i volta...
vaig deixar de ser útil!

(Fragment del llibre Em diuen Tano. Barcelona: La Galera, 2003, p. 2-4)

* * *

La meva feina ha canviat.
Cada dia ens venen a veure
persones diferents: nens i nenes d'escoles,
gent gran, famílies senceres, i,
amb els meus amics rucs
i els nois encarregats,
fem passejades per les senderes
i els camins del bosc.

I mentre passejo tinc temps per escoltar...

I escolto...
El vent que corre amb ales de seda.
Les fulles dansant els arbres.
Les formigues xerra que xerraràs.
Les granotes muntant un concert.
El rierol que llisca de puntetes entre les pedres.
Els ocells refilant de bon matí.


(Fragment del llibre Em diuen Tano. Barcelona: La Galera, 2003, p. 12-13)