Biografia
Josep Maria Carandell i Robusté, periodista, escriptor i filòsof, va néixer a Barcelona el 13 de febrer de 1934. Es va llicenciar en filosofia després d'estades a Hamburg i Munic, però l'orientació de la seva tasca professional va anar cap al periodisme i l'assaig, sovint amb una certa equidistància entre la divulgació i l'anàlisi cultural. Des d'un primer moment s'interessa per la cultura alemanya i escriu llibres com Peter Weiss, poesia y verdad (1968) o Conocer Hermann Hesse (1977).
Més tard, al costat d'una reconeguda tasca periodística a mitjans com La Vanguardia, Ràdio Nacional d'Espanya, Destino, El País, Ràdio Barcelona, Catalunya Ràdio o Tele/eXpres, entre molts d'altres, van veure la llum llibres sobre la seva ciutat, sobretot al voltant d'espais i temes singulars o socialment sensibles, com ara la prostitució, les comunes o els indrets més secrets de Barcelona. El millors exemples d'aquesta dedicació poden ser els llibres Guía secreta de Barcelona (1974) o La Barcelona viva (1980). Carandell va impulsar l'aparició del cèlebre suplement literari de Tele/eXpres, amb la col·laboració de Robert Saladrigas i José Luís Giménez Frontín.
Les seves obres de teatre –La cançó de les balances (1977), Violeta. A les 20 hores, futbol (1980)– van ser representades al teatre Romea i a TVE Catalunya, en una època en què també va deixar constància del seu interès per la poesia, amb el recull en llengua castellana Vísperas de San Juan (1978).
Durant la dècada dels vuitanta comença la seva dedicació a l'estudi de l'obra d'Antoni Gaudí, sempre des d'una perspectiva crítica a la seva canonització, postura que va concretar sobretot a l'article "Gaudí, heretge", publicat a El País, l'11 de maig del 2000. Josep Maria Carandell arribarà a sentir un gran interès per l'arquitecte, que s'anirà transformant a poc a poc en llibres i estudis, entre d'altres, El temple de la Sagrada Família (1977), Park Güell: una utopia de Gaudí (1999) i La pedrera. Una obra d'art total (2002). Una malaltia que arrossegava des d'anys enrere va impedir Josep Maria Carandell participar plenament dels actes de l'any Gaudí. L'escriptor va morir el 13 d'agost del 2003.