EL PASDOBLE

"HOME: Intuesc que les fades fugen de puntetes, tot sortejant els bassiots. No m'agrada la soledat.
DONA (Irritada): I a mi...? Et sembla que m'agrada? No pots deixar de plànyer-te? Mira, no t'inspir misericòrdia? Tocaran les hores (Toquen hores el VELL i la VELLA.) i no puc tenir son. M'he de pessigar la pell per adonar-me que el fred i el cansament són meus. Giravoltaré, d'ací per allà, fins a trobar el meu boc que em munti a la primavera, estimat. La nostra història acaba sense massa fortuna.
HOME: Ens uneix una nit d'estiu. L'orquestra tocava un pasdoble... (El VELL i la VELLA, des de la terrassa-lluna, cantussejaran fins a la fi de l'espectacle el pasdoble.) No et demanaré que et suïcidis.
DONA: T'odiaria per sempre si m'ho demanessis. Me n'he d'anar (Se separa unes quantes passes de l'HOME, sempre assegut a terra, prop de la motocicleta, tot caminant cap enrera.) Prest vindrà a recollir-te l'ambulància.
HOME (Inquiet): Escolta, i què serà de tu?
DONA: Cal que et parli més de jo? No t'ha bastat aquest encontre per adonar-te que tu no seràs l'únic perdedor?

Retrocedeix la DONA, sense presses, mentre el VELL i la VELLA cantussegen les darreres notes del pasdoble que coincidiran amb l'acabament de l'espectacle."

(Del llibre El pasdoble. Barcelona: Edicions del Mall, 1985, p. 47)
 

* * *
 

UN BOU HA MORT MANOLETE

"Surten de l'escena pel costat esquerre, els dos guàrdies Civils i el Vell. El RECTOR, en veure que se n'han anat, l'emprèn a clatellades amb els escolanets, però aquests s'allunyen d'ell amb crits de protesta i gemecs infantils. Surten ambdós, de l'escena. En quedar sol, el RECTOR pretén recollir el saquet de sucre que ha caigut a terra. La GITANA, que entra en escena, se'l mira, corre falaguera, i l'hi pren.
GITANA: Mira-te'l, l'andova! Què te penses que és teu? (En referència al saquet.)
RECTOR: No és que m'ho pensi. N'estic convençut.
GITANA: Aleshores diré a tothom que fas estraperlo. Vols que ho digui...? (Provocadora i riolera a la vegada.) Vols que ho digui? (Corre cap a un costat de l'escenari i crida:) Dones i homes veniu, el Rector reparteix sucre!
RECTOR, corre cap a ella, alarmat: Calla tot d'una, mala pècora!
GITANA, que s'allunya d'ell: El rector fa contraban!
RECTOR, agafant-la per un braç: Calla, calla, maleïda! (La GITANA calla i ell l'amolla.) Anem a mitges. Mig saquet per a tu i mig saquet per a mi.
GITANA, rient: El vull sencer per a mi. Vull aquest i en vull un altre dels que heu deixat darrere la porta del vell.
RECTOR, alarmat: Que has vist on els amagàvem?
GITANA: Ja ho crec! Amb aquestes dues perles que tenc a la cara (S'assenyala els ulls. El RECTOR avança una passa cap a ella i, ella, es treu una navalla de la pitrera i l'amenaça. No t'acostis."

(Del llibre Un bou ha mort Manolete. Tarragona: Arola Editors, 2003, p. 61)
 

* * *
 

JACK PISTOLES

"—Ha llegit la notícia?- demanà el comissari, mentre s'esforçava a fer volar avionetes de paper sobre el brancatge dels arbres.
—Sí –contestà l'home jove assegut a la cadira de fusta de pi– he llegit que han mort un home i puc intuir que jo m'he d'encarregar de resoldre el cas.
—Doncs ha intuït encertadament - i ara el comissari abandonà la seva tasca acrobàtica i afegí amb un somriure que pretenia ser enlluernador- com és propi de vostè, Jack.
—Gràcies, comissari –replicà Jack– però li seré franc si li dic que no ho crec possible. Li record que estic encarregat de la inspecció nocturna de les barres americanes.
—Ja ho sé. I s'espolsi aquesta mitja dotzena de llavis mustis que porta aferrats a la jaqueta!
Jack s'espolsà una mica avergonyit i els llavis iniciaren un vol feixuc, camí de la finestra. Sols un, més esblanqueït que els altres, no pogué guanyar l'ampit i va caure vora un dels peus de la taula. Quan el comissari s'acotà per agafar-lo, el moix se l'havia enviat i sortia per la porta miolant amb un miol rossinyolenc.
—Eren d'una al·lota jove- explicà Jack. I aclarí-: drogadicta.
El comissari arronsà les espatlles i va moure el cap, pensarós. Quan es decidí a parlar, parlà decidit.
—Convé que partesqui cap a Ics. Digui quins detalls li interessa saber referents a la mort de Willy Palou i procuraré informar-lo."

(Del llibre Jack Pistoles. Barcelona: Editorial Laia, 1988, p. 7-8)
 

* * *
 

GUITARRES DE DOL

Les cordes de la guitarra perdien sang
i cantaven andalús al bar de Toño
aspres veus de suc que tenallava el dol.
Homes sortien de l'alcova, taciturns,
mentre que putes a la gatzoneta
orinaven i es perfumaven la cara.
Al carrer ombres assajaven besades
a despit del vent que bufava esquerp
i adolescents amb geniva pàl·lida
esmolaven navalles amb pedra tosca.
Si emmudien les veus i la guitarra
campanes sens origen tocaven a mort.

(Del llibre Guitarres de dol. Binissalem: Di7, 1998)
 

* * *
 

DICCIONARI VERMELL

"MOLL I MAS, Miquel
Campos
Li deien En Cal·lara i En Cap Gros. Vint-i-vuit anys. Fadrí. Treballava de ferrer. Pertanyia al Partit Comunista i era regidor de l'Ajuntament. El detingueren a ca seva i la nit del dotze al tretze de novembre del trenta-sis, l'asassinaren a l'hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca.

MOLL i MIQUEL, Josep

Trenta-dos anys. Fadrí. Ignor la seva procedència. Conec la seva mort: l'assassinaren a l'hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca, la nit de l'u al dos de novembre del trenta-sis.

MONFORT i ABAD, Jesús
València
Era el maquinista del vaixell J. Sister, pres pels vaixells rebels. Dia sis d'octubre del trenta-set va ser jutjat, juntament amb la resta de la tripulació, i el condemnaren a mort. La sentència va ser acomplida a les sis del matí del vuit de març del trenta-vuit, a l'hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca. Tenia quaranta-dos anys i era casat."

(Del llibre Diccionari Vermell. Palma: Moll, 1989)