La Joana Montcada sent que dins els pisos dels carrers petits, hi ha els refugiats de la guerra. Una guerra que ella només ha viscut com una fantasia. Som al 1964. La trobada amb una Pied-Noir, una francesa argeliana que fa poc viu a un petit apartament, prop de la Grande Boule, dels museus d’antropologia, és un dels móns que viurà, i que ni en sabia l’existència.

Immersa a la colla de la universitat, tot el món serà prop seu. Els vietnamites, acollits per França. Els libanesos. La gent del Líban. Els colors de tot el món a la ciutat dels antics càtars, dels comtes que juren fidelitats als comtes-reis catalans.

El món dels refugiats de la guerra de Franco, que ella encara anomena Guerra Civil. Hi té entrada quan duu les sabates a una petita estança a què s’hi accedeix baixant dos esgraons. Dos sabaters, envoltats de tota mena de soles, l’olor de pega, els ullets. Els ullets que la travessen. “Vives allí”, li diuen i veu que no la veuen a ella. Veuen un món llunyà que ella encara no coneix.

La universitat, la rue de Taur. El nen petit a qui farà de mainadera.
Els xius-xius que escolta a la casa dels pares del nen.
A tot Tolosa del Llenguadoc –llavors Toulouse– hi ha confabulacions.
La sessió dels socialistes refugiats al Casal que tenien. Els sabaters la hi van convidar. Et presentarem un ministre de la Republica, van dir-li.

Asseguda a la darrera fila sentia com el ministre deia "Ahora sí, estamos a punto de poder volver a España. Europa nos ayuda". I la Joana mira la gent de les butaques de la platea. Una estesa de caps de cabell blanc. Pensa, què diuen de destruir el franquisme. Després, els sabaters li presenten el ministre. I queden per passar uns papers a Espanya, quan ella torni, que falta poc.

Les campanes de Sant Serní, la imponent església romànica, acompanyen els moments de la Joana.

Enmig de diverses històries d’amor i amistat. En Le Thuc, el vietnamita llicenciat en físiques, que l’acompanya a Montsegur i li parla dels Càtars. Li ensenya la rosseta amb els mots de record dels càtars. Ella diu, això sembla català.

I passa la frontera amb els pamflets....