És una novel·la de bruixes?
És una novel·la de misteris?
És una novel·la del LLIBRE SAGRAT del Pallars?
Havia de ser la novel·la de la vida i la mort d'Hug Roger i la seva esposa Caterina Albert. Però, que és?
Ferran Rella ha dit : «la novel·la de la Cantalozella és la novel·la del Pirineu». No s'erra gaire el president de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu.
Escoltem l' autora :
«A les valls fascinants d'Àneu , vaig veure-hi la vida dels homes i les dones del segle XV, els ferrers, les dones dels moliners, els homes cridats a lleves. Els consells de les valls».

El que més inspirà Cantalozella, va ser la documentació sobre les bruixes que als akelarres, o conventícoles voltaven El Boc de Biterna, documentats amb aquest nom a Castaneda, al Pallars Sobirà, a Occitània. Segueix explicant l'autora:

«El Boc de Biterna sorgeix de les profunditats dels boscos. Home, de cos en amunt, amb potes de Boc era el centre dels akelarres, altrament dits conventícoles, on les gents que vivien als boscos, i la gent que patia a causa de les malalties recorrien a la recerca del guariment. El Boc savia de tot, coneixia els rams d'herbes que privaven els homes de copular. S'asseia les dones als genolls i els feia veure el cel. Les bruixes eren les que feien els ungüents curatius, recollien les herbes remeieres. Les seves vides no eren gaire segures. Seguint el Llibre, podien ser cremades si provocaven malalties. Xuclamel, la bella bruixa encisadora, serà feta presonera, i és condemnada a la foguera. Se'n sortirà?»

El que més va fascinar Cantalozella d'aquelles valls va ser «un paisatge que t'empresona, els llacs, els diversos colors de la terra, daurats a la Vall d'Isil, d'Àrreu amunt, cap els estanys d'Airoto. Els badolls, les cascades dels rius. L'insuperable encís de L'Estany de Sant Maurici. La bellugadissa de les fulles dels arbres. Les falles d'Isil, serpentejant muntanya avall enmig la nit.

Van ser aquelles fogueres que em van fer començar 'el retorn d' Hug Roger».