Per mitjà d'Otger Guitard, que ens escriu la crònica d'aquells temps, ens traslladem de ple de l'època d'Ermessenda de Carcassona i l’Abat Oliba, fins a l’assassinat de Cap d'Estopes.

L'acció s'emmarca entre els anys 1022 i 1082. Al llarg de la seva vida, Otger Guitard intentarà esbrinar el misteri dels seus orígens. Des del seu suposat naixement en un humil alou del cim de les Guilleries, fins arribar a jutge de la Cort de Barcelona sota la protecció de la pròpia comtessa, serà testimoni directe d'uns fets transcendentals ocorreguts en els inicis de la història de Catalunya.

Tres són els aspectes de la nostra Història que viurem amb Otger Guitard dins El falcó del comte.

Un d’ells consisteix en els moments que Ermessenda, situada a la Torre Gironella, té el poder dels comtats catalans de Barcelona, Girona i Osona, com a vídua de Borrell II de Barcelona. Des de la seva sòbria cort, amb el vescomte de Girona i altres nobles, i amb l’ombra constant de l'abat Oliba, i de bracet amb el seu germà, Pere de Carcassona, bisbe de Girona, fundarà el monestir de Sant Daniel i inaugurarà la catedral romànica (que un projecte d'arqueologia ha posat a l'abast ara fa poc). Otger Guitard, és tret de l'alou dels seus pares d'adopció per a ser dut al bell mig d'aquesta cort dominada per la pietat i l'ambició de govern.

Els altres moments que Otger Guitard viu, ara des de primera línia, són els que envolten la majoria d'edat del nét d'Ermessenda, Ramon Berenguer I de Barcelona. Convertit en jutge de la cort barcelonina, ajudat per Ermessenda, Otger Guitard serà l'home de confiança de Ramon Berenguer I. Des d'un recorregut per les terres de la Catalunya Vella, que el comte desitja conèixer de prop, fins al segrest d'Almodis de la Marca, gran amor de Ramon Berenguer, segons les cròniques, i amb qui tindrà un fill, Pere de Barcelona, el protagonista d'El falcó del comte passa a ser actor d'aquests episodis històrics.

També, a punt del desenllaç de l'obra, Otger intervé en els conflictes de les herències entre Pere de Barcelona i els dos bessons Berenguer Ramon i Ramon Berenguer, fills de la primera esposa del comte, que esdevindran una tragèdia de conflictes, amb l'assassinat del llegendari Cap d'Estopes. Descobrirà, Otger Guitard, els seus orígens enmig dels conflictes d'estat o mai no sabrà qui realment és?

El falcó del comte, juntament amb Corpus de Sang, va ser escollida al programa "El favorit" que Antoni Soler va fer a TV3, amb la col·laboració expressa de l'historiador, especialitzat en història de l'economia, Oriol Junqueras.

La novel·la va tenir una edició especial, duta a terme per Sàpiens.

La pàgina "Pedres de Girona" remarca l'aspecte gironí d'El falcó del comte:

Una altra història que barreja realitat i ficció en la historiografia de la ciutat és la del falcó del comte Ramon Berenguer II, conegut popularment com a Cap d’Estopes. La història del falcó de pedra a les arquivoltes de la porta de sant Miquel de la catedral es remunta a l’època dels germans bessons Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon (segle XI), que s’alternaven en el govern cada 6 mesos. Un dia decidiren fer una cacera i una estona després de començar-la, Berenguer Ramon féu anunciar al seu germà que se n'anava a Girona a portar les aus que ja havia caçat. Mentrestant, el falcó de Cap d'Estopes no desemparava el seu amo, intentava protegir-lo del que vindria: una agressió mortal per part d'un desconegut. Els xiscles del falcó aconseguiren atraure l'atenció de la resta de participants de la cacera, que van trobar el comte ja mort. Van traslladar a Cap d’Estopes fins a Girona, i quan aparegué Berenguer Ramon, de nou el falcó es posà a xisclar. La comitiva s’adonà que Berenguer Ramon tenia la capa tacada de sang, i durant les exèquies, el falcó no va parar de donar voltes damunt del cap de Berenguer Ramon, una manera d’acusar-lo de l’assassinat. El vescomte Ramon Folc I de Cardona va promoure un judici contra Berenguer Ramon acusant-lo de ser l'assassí del seu germà; quan s'obrí la finestra del lloc on se celebrava, entrà el falcó i va arrabassar-li la corona a Berenguer Ramon: el senyal diví que indicava qui era l'assassí. A partir d'aquell moment, Berenguer Ramon se'l va conèixer com el Fratricida, que va acabar cedint el comtat al fill de Cap d'Estopes, Ramon Berenguer III. Del tot recomanable per endinsar-se en aquesta llegenda és la novel·la de l'escriptora Assumpció Cantalozella, El falcó del comte, un magnífic relat, que entre d'altres històries, narra la vida d'aquests dos germans. (Pedres de Girona, 20 de febrer de 2015)