callaré doncs
o deuria callar i aturar-me
al silenci

oblidar el cos
perfum d'un pit en el temps

no em queda la cambra
ni el llit desfet
quan vaig passar la porta

i em dic que no calia
vindre
malgrat que la mà m'empenta
a seguir pel paper
i obrir portes
que darrere no tenen res.

(Del llibre Blanca Doble i d'altres cançons. Carcaixent: El Petit Editor, 2014, p. 21)

* * *

del teu cos en voldré saber
quan la meua mà aliena
camina diferent
pels solcs perduts dels records

esguarde fugir el dia
als caus de ponent
i el teu pit i el teu cos
—onades de perfum de cabells
i d'aquella rosa desfullada—

em somric de la teua mà
que sap
de tantes coses secretes.

(Del llibre Blanca Doble i d'altres cançons. Carcaixent: El Petit Editor, 2014, p. 31)