Núria Cadenes i Alabèrnia va néixer a Barcelona el 1970, és escriptora i treballa també de periodista. Viu al País Valencià des de poc abans de començar el segle XXI.

Ha treballat al setmanari El Temps i, juntament amb la seva sòcia Eva Gisbert, es va embrancar en la revitalització de la històrica llibreria Tres i Quatre, que des d’aleshores es diu Fan Set i continua essent un pol d’agitació cultural al cor de la ciutat de València. Actualment col·labora periòdicament al diari digital Vilaweb, a Catalunya Ràdio i a El Temps.

Fins ara ha escrit una desena de llibres, que inclouen la biografia de l’Ovidi Montllor, L’Ovidi (3i4), o la incitació a conèixer la part més meridional del país, Vine al sud! Guia lúdica del País Valencià (Columna), i ha participat en diversos reculls de narracions. Els dos primers llibres que va publicar tenen relació directa amb el seu empresonament (detinguda als divuit anys per qüestions polítiques, en va passar gairebé sis en diverses presons de l’estat espanyol i el seu cas va ser objecte d’una intensa campanya de solidaritat): Cartes de la presó (un recull d’algunes de les missives que havia enviat a casa) i Memòries de presó (el relat dels quatre primers anys de captiveri).

Ha publicat les novel·les El banquer (Edicions de 1984), que ficciona la vida de Joan March; Tota la veritat (La Magrana), una història negra en un poble que podria ser real; Secundaris (Comanegra), amb l’altra cara de la Barcelona Olímpica; o Guillem (Amsterdam), que explica el cas de Guillem Agulló, el jove valencià assassinat l’any 1993 a mans del feixisme.

També té contes en diverses antologies: als negríssims Elles també maten (Llibres del Delicte), Barcelona, viatge a la perifèria criminal (Crims.cat) o La cervesa de la Highsmith (Pagès Editors); al sanguinari Sangassa (Adia); o a l’artístic Natures (Sidillà).

La seva trajectòria cívica ha estat reconeguda amb el Premi Nacional Joan Coromines.

Quan, de menuda, algú li preguntava allò de què vols ser de gran, ella responia de seguida: “Pagesa i escriptora”. La primera part sembla la més difícil. Però temps al temps.