CAMPEROLA

Qui riu fort? Qui riu fort per la muntanya?
Encara plou. Intento d'aixecar-me
I provo d'abraçar i treure'm la màscara.
Busco, buscava…

M'assec vora del foc. Al molí entren.
Atent a la finestra, aixeco els braços.
Damunt la taula, vasos i una ampolla.
Lleugera pausa.

Ja corro cap al fons, com per anar-me'n.
Retrocedeixo. Miro els clavells. Entro,
I qui cantava ronc calla de sobte.
Busco, buscava…

Me'n vaig, me'n vaig pel fons perseguint passes.
Comença a fer-se fosc, Busco per l'herba.
Me'n vaig; però de sobte, torno enrere.
M'assec i callo.

(Dins Odes rurals, 1951)

* * *

NOCTURN

Aquest incendi dalt de la muntanya
Que és la clavellina de la lluna
Quan blanquejant bogeja amb doble banya
És el que fa la pau més oportuna

Quan el vent horrorós bufa la canya
Quan l'ombra estesa de Saturn és una
Quan l'herba es filtra en una roca estranya
Quan veig la nit de plata que s'enruna

I calorosos raigs a la bandera
I ocells dormint el cap ben sota l'ala
I l'ala als viaranys de la fumera

I el fum que va esvanint-se per l'escala
I una escala camí de la frontera
I a la frontera algú que m'assenyala.

(Dins El pedestal són les sabates, 1955)

* * *

QUATRE POEMES

I

Frega, noia, frega fort.

II

–El títol?

–No.

–L'època?

–No.

–El lloc?

–No.

–El poeta?

–No.

–Les situacions?

–No.

–Els personatges?

–No.

–Un ball de disfresses?

–No.