Maria Bonafont Giménez

Maria Bonafont i Giménez (Barcelona, 1944) és poeta i rapsoda.

S’inicia en l’escriptura professional l’any 2004 amb la publicació del recull poètic 60×60= Vida i Poesia, i el segueixen De bat a bat, la vida (2010), Aigües profundes (2014), Orígens, ressons i contrallums (2017), Versos de forja (2019) i Càntics al ritme de l’aigua (2022). Així mateix, alguns dels seus treballs estan recollits en antologies poètiques com Tretze veus experimentals (2006) o Poesia a la frontera (2008), i també prologa poemaris d’altres autors.

Rep el títol honorífic de Mestre en Gai Saber en dues ocasions: als Jocs Florals de Ciutat Vella (2011) i als de Calella (2023). Entre altres reconeixements literaris, destaquen el Premi Enric Gall d’Òmnium Cultural de Terrassa (2012), el Premi Francesc Martí Queixalós (2016) i el Premi Montseny de Poesia (2014 i 2017).

És sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Pàgina elaborada per Bet Ajenjo per a l’AELC.
Documentació i fotografies: Arxiu personal de l’autor.

Castellano

Pòrtic Maria Bonafont castellà

Maria Bonafont i Giménez (Barcelona, 1944) es poeta y rapsoda.

Se inicia en la escritura profesional en el año 2004 con la publicación del poemario 60×60= Vida i Poesia, y la siguen De bat a bat, la vida (2010), Aigües profundes (2014), Orígens, ressons i contrallums (2017), Versos de forja (2019) y Càntics al ritme de l’aigua (2022). También publica algunos de sus trabajos en antologías poéticas como Tretze veus experimentals (2006) o Poesia a la frontera (2008), y a lo largo de su trayectoria prologa poemarios de otros autores.

Recibe el título honorífico de Mestre en Gai Saber en dos ocasiones: en los Juegos Florales de Ciutat Vella (2011) y en los de Calella (2023). Entre otros reconocimientos literarios, destacan el Premio Enric Gall d’Òmnium Cultural de Terrassa (2012), el Premio Francesc Martí Queixalós (2016) y el Premio Montseny de Poesía (2014 y 2017).

Es socia de honor de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Página elaborada por Bet Ajenjo para la AELC.
Documentación y fotografías: Archivo personal del autor.

English

Pòrtic Maria Bonafont english

Maria Bonafont i Giménez (Barcelona, 1944), a poet and rhapsodist, made her debut as a writer in 2004 with the publication of a collection of poems titled 60×60 = Vida i Poesia. This was followed by De bat a bat, la vida (2010), Aigües profundes (2014), Orígens, ressons i contrallums (2017), Versos de forja (2019), and Càntics al ritme de l’aigua (2022). Moreover, some of her poems have been included in anthologies, among them Tretze veus experimentals (2006) and Poesia a la frontera (2008). She has also prefaced collections by other authors. 

She has received the honorary title “Mestre en Gai Saber” (Savant in the Art of Poetry) on two occasions: in the Jocs Florals literary competition of Cuitat Vella (Old City) in Barcelona, and in the Jocs Florals of Calella (2023). Notable among the other literary awards she has received are the Enric Gall Award of Òmnium Cultural, Terrassa (2012), the Francesc Martí Queixalós Prize (2016), and the Montseny Prize for Poetry (2014 and 2017).

She is an honorary member of the Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC – Association of Catalan Language Writers).

Web page: Bet Ajenjo for AELC.
Documentation and photographs: Author’s personal files.
Translation: Julie Wark.

Biografia

Maria Bonafont i Giménez neix el 5 de novembre de 1944 al barri de Sant Gervasi, de Barcelona. Bibliotecària a la Universitat de Barcelona, de ben jove comença a escriure poesia, però no és fins a la dècada dels vuitanta que inicia la seva trajectòria literària tot assistint a les tertúlies poètiques que es fan al Pati Llimona, organitzades per associació Amics de la Poesia del Casc Antic. Més endavant s’integra en el grup Poesia Viva, que celebra recitals setmanals, des del temps de la transició, a la Cova del Drac del carrer de Tuset i de la plaça d’Adrià. Allí coneix, entre altres poetes rellevants, al mestre d’escriptors, poeta i filòsof, Josep Colet i Giralt amb qui comença a cursar classes de Perceptiva Poètica dins del marc del Seminari d’Investigació Poètica de Barcelona, punt de creació de futurs escriptors i del qual Colet és fundador i director. Durant més de quinze anys n’és membre activa i treballa a fons la poesia amb la construcció i investigació de noves formes i estructures. Col·labora també en l’estudi i projecció del «Globàlium», de Lluís Maria Xirinacs en el mateix Seminari que, a partir de l’any 2010, introdueix la filosofia en les seves classes i esdevé Seminari d’Investigació Poètica i Filosòfica. Bonafont considera que treballar i compaginar l’estudi de la poesia amb el món filosòfic és una bona eina per eixamplar el gran ventall de la inspiració.

Des de l’any 2012 pertany al Capítol Nobiliari dels Homes de Paratge del Principat de Catalunya, històrica entitat que vetlla per la cultura i la llengua catalanes. El mateix any 2012 entra a formar part, com a sòcia acadèmica, de la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfico-Mariana de la ciutat de Lleida. 

Durant la seva trajectòria poètica obté diversos premis literaris entre els quals destaquen el Premi Ciutat de Sant Andreu de la Barca, el Premi Montseny, guanyat en dues ocasions, el Premi Enric Gall d’Òmnium Cultural, el Premi Francesc Martí i Queixalós i el Premi Memorial Manuel Tosca i Amella.

Té el títol de Mestre en Gai Saber de dos Jocs Florals: els de Barcelona-Ciutat Vella i els de Calella. També obté, l’any 2010, la Viola d’Or i Argent de l’Ajuntament de Barcelona i el 2011 la Flor Natural de la Generalitat de Catalunya en els Jocs Florals de la Tardor. I els anys 2017 i 2018, la Flor Natural i la Viola d’Or i Argent dels Jocs Florals d’Esplugues de Llobregat.

Té publicats els volums 60×60= Vida i Poesia (2004), De bat a bat, la vida (2010), Aigües profundes (2014), Orígens, ressons i contrallums (2017), Versos de Forja (2019) i Càntics al ritme de l’aigua (2022) i col·labora en les antologies Tretze veus experimentals (2006) i Poesia a la frontera (2011). També prologa els poemaris Ocres, de Fidels Gangonells, Poemes al vent, de Carme Catà, Petjades, de Dolors Dilmé, Pels vorals de l’ànima, de M. Dolors Peitiví, Mare Nostrum, d’Albert Vernet i Al capdavall de totes les pèrdues, d’Anna Comas, i alguns dels seus poemes estan musicats per a cant coral per part del mestre i músic Miquel Melià.

Forma part de diversos jurats de premis literaris i actualment és la secretària dels Jocs Florals de la Tardor, organitzats per l’ACA, que se celebren, des de fa quaranta-sis anys, al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona.

Premis

  • Viola d’Or i Argent dels Jocs Florals de Ciutat Vella (2006): «Lleuger d’equipatge».

  • Premi Ciutat de Sant Andreu de la Barca de poesia (2007): «Inspiració i abraçada».

  • Flor Natural dels Jocs Florals de Ciutat Vella (2007): «Pou d’amor».

  • Primer Premi del Certamen de Poesia Maria Carme Vila (2008): «Contemplo el foc».

  • Premi d’Honor Especial del Capítol Nobiliari Homes de Paratge del Principat de Catalunya (2009): «Senyeres de Llibertat».

  • Viola d’Or i Argent dels Jocs Florals de Calella (2009): «Agredolç».

  • Primer Premi del Certamen Premis Sàlvia de Canet de Mar (2009): «Estiu cromàtic».

  • Viola d’Or i Argent dels Jocs Florals de la Tardor de l’ACA (2010): «Qui ets?».

  • Premi de Poesia Breu de la Fundació Banc de Sabadell (2010): «Dissecció».

  • Flor Natural dels Jocs Florals de la Tardor de l’ACA (2011): «Salvament».

  • Premi Aules Universitàries (2011): «Recerca espacial».

  • Englantina d’Or dels Jocs Florals de Ciutat Vella i Mestratge en Gai Saber (2011): «Va ser un matí d’hivern».

  • Premi IV Memorial Manuel Tosca i Amella (2012): «Serenament».

  • Premi de Poesia Enric Gall d’Òmnium Cultural de Terrassa (2012): «Nit de Sant Joan».

  • Premi de Poesia de l’Acadèmia Pontifícia Bibliogràfico-Mariana de Lleida (2012): «Mare de Jesús, Reina de la Pau».

  • Primer Premi del Certamen de poesia 7 Plomes (2014): «Un altre camí a Ítaca».

  • Premi Montseny de la Fundació Jaume Bofill (2014): «Misteri a quatre mans».

  • Primer Premi del Certamen Literari en Llengua Catalana (2014): «Concert de llàgrimes dolces».

  • Flor Natural dels Jocs Florals d’Òmnium Cultural de Begues (2016): «Diàlegs».

  • Premi Francesc Martí i Queixalós dels Amics de Reus (2016): «Divagacions».

  • Viola d’Or i Argent dels Jocs Florals d’Esplugues de Llobregat (2017): «El fill pròdig».

  • Premi Montseny de la Fundació Jaume Bofill (2017): «Les quatre ombres».

  • Englantina d’Or dels Jocs Florals de Calella (2018): «Assetjats».

  • Flor Natural dels Jocs Florals d’Esplugues de Llobregat (2019): «I va brollar l’Amor…».

  • Flor Natural dels Jocs Florals de Calella i Mestratge en Gai Saber (2022): «T’estimo a Marràqueix».

  • Premi de poesia Martí Queixalós ex aequo (2025): «Entre fils de colors».

En antologies

  • Tretze veus experimentals. Saldes: Abadia Editors, 2006.
  • Poesia a la frontera. El Vendrell: March Editor, 2011

Vincles

Antologia

QUAN CAU LA PLUJA

Quan cau la pluja sento placidesa…
És com si el temps m’asserenés l’esguard,
i en el meu cos tota la sang, corpresa,
em va vibrant com ones d’una mar.

Quan cau la pluja, un so de veus llunyanes
em va desant paraules dins la ment…
Quan les deslliuro, esclaten com fontanes,
rajant, a borbollons, de sentiment.

Quan cau la pluja copso tanta vida!,
vida en la llum i vida en la foscor;
en cada instant jo vaig sentint la crida
que emplena el meu silenci de cançó.

Líquid mantell que l’ànima em sopluja,
amarant-me de llum, quan cau la pluja!

(Dins de De bat a bat, la vida. Barcelona: Parnass, 2010)
 

* * *

NIT DE SANT JOAN

El terrat era un cel la nit de sant Joan,
un cel ple d’aquell tot que els meus ulls somniaven…
Fanalets de colors gronxaven els filferros
i encenien la nit com uns estels lluents.
Els vermells del capvespre s’havien tornat llum,
i amb la brisa suau de l’estiu que arribava,
les randes de paper, tremoloses de goig,
cantussejaven sons amb aire de revetlla.
Els crits de la quitxalla pujaven del carrer
amb espurnes de foc i amb l’olor de les brases,
un perfum de misteri que jo inspirava a fons
amb tots els meus sentits, delectant-me de festa.
I aquell caliu d’amor al voltant de la taula
vestida de diumenge amb tovalles de sol,
amb la coca ensucrada farcida de rialles…
Els coets retrunyien omplint el cel de somnis
i foradant la lluna amb irisats llampecs.
El meu cor bategava davant de tants esclats!
I jo em sentia fada, volava pel terrat
dibuixant fantasies amb bengales de llum,
que amaraven d’estrelles el meu cos i el vestit.
La nit de sant Joan, un gran trosset de cel,
flamarada de vida en el meu món d’infant
                                   immensament feliç!

(Dins d’Aigües profundes. Barcelona: Témenos Edicions, 2014)
 

* * *
 

PA NEGRE
                               A l’escriptor Emili Teixidor

Postguerra de temps sagnant,
fred i por dins de la pell,
en el plat un tros de gana,
en el got glops de no-res,
i en la terra colpejada
erma i seca de sentit,
el gust salat de les llàgrimes
d’una ànima sense plor…
Potser enmig de la penombra
d’algun rebost oblidat,
resti encara un fil de lluna
que pugui brodar un nou somni…

Una molla d’esperança
entre engrunes de pa negre!

(Dins d’Aigües profundes. Barcelona: Témenos Edicions, 2014)

* * *
 

A LA VALL DE NÚRIA

Jo no sé quin embruix regalima del cel
que et xopa de verdors, frondosa Vall de Núria;
jo no sé quin miracle despentina la boira
que dibuixa, entre els cingles, pensaments de cotó.
Jo no sé amb quin mantell d’espurnes lluminoses
abilla, la natura, la pell dels teus cimals;
jo no sé quin poema, escrit en el silenci,
parpelleja cada alba en les aigües del llac.
Sento el frec de la brisa i et palpo amb els meus ulls,
em captiva el profund xiuxiueig de la calma.
Com m’aroma el perfum de la teva presència!
Sóc captaire de versos, pelegrí de paraules…

Avui, en retrobar-te, el meu llapis s’ha encès,
i ha emplenat de claror tots els fulls del camí!

(Dins d’Orígens, ressons i contrallums. València: Gregal, 2017)

* * *
 

PARAULES AL TEMPS

Inesgotable,
continues la cursa
sense cap fita…
El futur, tan inèdit,
s’amaga entre els teus braços

Fa molts, molts anys, que et cerco a les palpentes
intentant d’esbrinar cap allà on vas;
dia i nit et segueixo d’esquitllentes
per poder-te atrapar i anar al teu pas.

I aturar-te, si puc, alguna estona
quan la vida em somriu i sóc feliç,
quan tinc un pensament que m’acarona
i em fa viure un trosset de paradís.

Mes tu corres i llisques tan lleuger…,
t’esmunys veloç dins el teu món eteri
i veig molt clar que mai ja no podré
tocar ni un petit bri del teu misteri

que rau en les arrels dels meus instants
amb l’enigma del viure entre les mans.

(Dins d’Orígens, ressons i contrallums. València: Gregal, 2017)