Maria Jesús Bolta (Meliana, 1958) és filòloga, professora, escriptora i traductora.

Neix a Meliana, a la comarca de l’Horta Nord, l'any 1958, però quan encara no té un mes de vida es trasllada amb la seva família a França, on viu fins als setze anys. En tornar a València, inicia els estudis universitaris i el 1982 es llicencia en Filologia Romànica. Compagina la seva feina de professora de llengua i literatura en un institut de secundària amb l'escriptura i la traducció.

Com a escriptora, s'especialitza en la literatura per a infants i joves. El 1987 publica el seu primer conte El sol sense son, i des d'aleshores encadena un seguit de publicacions entre les quals destaquen Pell-roja, rostre pàl·lid (1995), Vull jugar! (1995), El meu regne per un llit (1998), Animals! (2002), El cel és blau (2019) i el seu darrer llibre, El bàlsam (2023). Així mateix, és traductora de novel·les d'aventures cèlebres com l'Illa del tresor (2013), i Vint mil llegües de viatge submarí (2013). A més a més, és columnista al diari Levante-EMV.

Entre altres guardons, el 1995 guanya el Premi El Vaixell de Vapor i el Premi Samaruc; el 2001, el Folch i Torres per Animals!; i per El cel és blau, és guardonada amb el Premi Carmesina de la Safor 2019 i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2020.

És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Bet Ajenjo per a l'AELC.
Documentació i fotografia: Arxiu personal de l'autora.