Maria Beneyto (València, 1925 - 2011) és poeta i novel·lista. En tots dos gèneres va destacar a partir dels difícils anys 50, sobretot arran de guanyar el Premi Ciutat de Barcelona amb el llibre de poemes Ratlles a l'aire (1956). Però la dècada posterior és la de la seva producció narrativa, on resulta imprescindible esmentar la novel·la La dona forta (1967), obra de personatge col·lectiu que seguia l'estructura utilitzada per altres escriptors en aquell moment, com ara Blai Bonet o Camilo José Cela. Els crítics han qualificat aquesta novel·la com la més interessant publicada al País Valencià durant els anys seixanta.

La seva obra poètica va ser premiada als certàmens més importants de l'època, tant en castellà com en català, i nombrosos intel·lectuals li van donar suport. Cal recordar els comentaris de Joan Fuster, l'amistat i l'impuls de Manuel Sanchis Guarner i de Xavier Casp, que li va recomanar d'escriure en català. Dels seus darrers llibres publicats destaquen Després de soterrada la tendresa (1993) i Elegies de pedra trencadissa (1997), publicats per l'editorial Bromera.

Fou sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo i Josep Ballester.
Documentació: Josep Ballester.
Fotografies: © Maria Beneyto i © AELC/Teresa Sanz i Pinyol.