Blanc el record, als dits no tens espera
ni quietud. Un corb creua aquest full,
afamegat, car fa l'anyal drecera
cap al seu niu: tot ell és com un ull.

Ocells vidents que creuen els deserts:
ja tens la clau si vols interpretar
les teves pors, aquest estar despert
sense dormir darrera cap altar.

Al vol de l'au veuràs les profecies.
Dins del seu ull reflexos de papers
sense senyals esperen un sol fruit.

(Retorna el corb. No el veus o no el veuries?
Al bec d'argent porta un missatge imprès:
un espai blanc no és un espai buit.)

(Poema "Full en blanc, un ull despert", de l'obra Diables d'escuma, dins Esbrinem les flors de la terra. Poesia completa. Lleida: Pagès, 1998, p. 153)

* * *

(Per lo senyal...) Un pacte he de signar
amb l'esperit, tal volta hermafrodita,
d'aquest sonet mig vers i mig humà:
de verges d'or a l'estupre m'invita.

Cal arrencar-se els ulls, perquè parir
no vol pas dir conèixer els propis fills
sinó engendrar fantasmes de l'ahir,
reencarnar l'allau de vells perills

i tants consells que el foc tampoc no encén:
«cap fill del món no hauria de morir
si no ha pogut, almenys, dir-nos adéu».

Direm tots dos, el vers i jo, amén,
i així l'encant d'un sexe sense fi
no engendrarà voltors de foc i neu.

(Poema "Invocació", de l'obra Diables d'escuma, dins Esbrinem les flors de la terra. Poesia completa. Lleida: Pagès, 1998, p. 157)