Avel·lí Artís Gener (Barcelona, 1912-2000), escriptor, periodista i artista. És un destacat autor de novel·les, com Paraules d'Opòton el vell, i ha obtingut, entre d'altres, el premi Prudenci Bertrana amb Prohibida l'evasió; el Sant Jordi, amb L'enquesta del canal 4; i el Ciutat de Barcelona i el de la Crítica Serra d'Or amb els llibres de memòries Viure i veure. També ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi i amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Estudiant de l'Escola de Belles Arts, de molt jove ja destaca com a periodista, tant de redactor com de dibuixant, i publica dibuixos a diversos diaris i setmanaris, entre els quals: L'Esquella de la Torratxa, La Rambla i La Publicitat, etapa durant la qual popularitza el pseudònim de Tísner. Combat a la Guerra Civil espanyola (1936-1939), allistat voluntari com a soldat ras, i acaba amb el grau de tinent coronel. S'exilia a Mèxic on continua amb les tasques periodístiques amb revistes com Pont Blau i La Nova Revista. A Mèxic coincideix amb altres escriptors exiliats, especialment amb Pere Calders, cunyat seu, amb qui manté una estreta relació tant a Mèxic com en el seu retorn a Catalunya el 1965. Establert novament a Barcelona, torna al periodisme amb una secció fixa de mots encreuats en el diari La Vanguardia. Les últimes obres que publica, abans de morir, són Ciris trencats i Més ciris trencats, que recullen comentaris emesos per Catalunya Informació.

Va participar en la fundació de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i en va ser president del 1990 al 1994.



Documentació: Xavier Gual.
Actualització: Heura Marçal Serra.
Fotografies: Arxiu de la família Artís i arxiu de l'AELC.