Xavier Amorós (Reus, 1923-2022), poeta i prosista. La seva poesia, iniciada cap al 1940, passarà per un procés d'evolució fins arribar al realisme històric –Guardeu-me la paraula (1960), Qui enganya, para (1968), Premi Carles Riba 1964. La seva poesia parteix del noucentisme, posteriorment oscil·la cap al simbolisme, per anar a raure en el realisme històric i es clou en el moment en què podia començar a repetir-se. Durant aquests anys escriu Història sentimental (1954), una obra de teatre que obté el premi Santiago Rusiñol als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Mendoza (Argentina) el 1956.

Després d'una llarga etapa de silenci inicia la seva producció en prosa a meitats de la dècada de 1980. El 1983 rep el premi de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya-poesia amb l'antologia Poemes (1959-1964). El 1985 publica novel·la històrica nodrida en la realitat autobiogràfica: L'agulla en un paller, a la qual seguiran més memòries en forma de crònica novel·lada: El camí dels morts (1996; 2006), Temps estranys. Clarobscurs en la llarga postguerra reusenca, en tres volums publicats el 2000, el 2002 i el 2004; o Plou, però plou poc (2007), entre altres. Paral·lelament publica reculls d'articles periodístics: Cafè París (1989), Botigues de mar (1993), De Reus estant (1995), Històries de la plaça de Prim (1997) o Tomb de ravals (1998), cròniques de la vida quotidiana del seu Reus natal. El 2004 l'Ajuntament de Reus inicia la publicació de la seva Obra completa, en quatre volums, a cura de Rosa Cabré.

Ha rebut el Premi Carles Riba (1964) per Qui enganya, para, el Premi de Literatura Catalana de poesia, de la Generalitat de Catalunya (1983) amb Poemes (1959-1964), la Creu de Sant Jordi (2004) i ha estat nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili (2004).

Fou soci d'honor del Centre de Lectura de Reus, Fill Il·lustre de Reus i soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina web elaborada per M. Lluïsa Amorós.
Fotografies: Arxiu personal de l'autor.