Pròleg de Francesc Viadel.

VI
Morir és, a la fi, un penós encontre
amb el país inescrutable del buit,
l'hora de la resolució dels enigmes,
la trobada amb la veritat absoluta.
Morir és el peatge, l'impost
que hem de pagar per la vida.
La vida tant de bo fóra
com un àlbum fotogràfic
on reposen instants congelats
per a ser triats, viscuts de nou
i així oblidar-se dels adéus.
Morir és el pes d'una llosa
sobre els meus somnis.