"Arribats a aquest punt de la cruïlla era inevitable que ensopegàrem amb una altra fita importantíssima en la poètica de Manel Alonso i que ve a complementar allò de què hem parlat, i es tracta de l'erotisme. Fins a tal punt són indestriables en la seua poesia que l'absència es fa més inhòspita perquè implica una forta càrrega eròtica."

(Ramon Guillem: "Pels camins de l'absència", Germania Literària, 1995)
 

* * *
 

"Finalment, i pel que fa al resum de la seua obra en conjunt, he de dir que per a mi el més sorprenent en la trajectòria de Manel Alonso és, a més de la diversitat de temes i gèneres que ha tractat i ha escrit, la progressió en línia creixent que experimenta la major part de la seua obra i, per descomptat, la tenacitat que hi posa en tots els projectes que du a terme, tant de caire literari com editorial. Parlant amb ell, es nota que aquesta és una de les seues principals preocupacions i una premissa que sempre té present: que l'obra publicada avui siga millor que la publicada ahir, i l'obra de demà, millor que la d'avui."

(Vicent Penya: "La passió per la literatura", L'Aiguadolç, Tardor, 1998)
 

* * *
 

"Si nosaltres ara l'assenyalem, aquesta sinceritat, com a element benèfic per a la poesia de Manel Alonso, és perquè hem detectat una força emotiva, un convenciment en allò que s'hi diu, una complicitat que uneix feliçment el poeta d'Oblits, mentides i homenatges amb els seus textos."

(Maria Josep Escrivà: "L'afany d'anar més lluny", Levante, 1999)
 

* * *
 

"No debades aquest autor, nascut a Puçol l'any 1962, s'ha convertit a partir de la dècada dels noranta en un escriptor polifacètic i constant, com també en un agitador cultural infatigable."

(Josep Antoni Fluixà: La Roda del Temps, núm. 10)
 

* * *
 

"Sempre trobem als seus llibres el punt essencial que els concedeix una identitat insubornable. I entre eixos punts identitaris, jo destacaria la innocència, la innocència que si no és tractada com la tracta Manel Alonso resultaria gairebé obscena. Perquè la innocència, així que et descuides, ja està fotent-te la història i deixant-la com la superfície plana d'un camp d'aviació. [...] I ara que parlem de personatges, ací trobem altra de les constants de la literatura de Manel Alonso: la seua considerable estatura de creador de personatges."

(Alfons Cervera: de la presentació d'El carrer dels Bonsais llegida a Puçol el mes de novembre de 2000)
 

* * *
 

"Manel Alonso és un personatge a reivindicar. En un món com el literari on molts es creuen, amb motius o -més sovint- sense, generals o capitans generals, ell és un obrer de la literatura, un autodidacte estricte que ha fet i fa, des del rengle dels peons, tots els papers de l'auca: com a responsable editorial i en la seua tenaç i destacada activitat creativa."

(Víctor Cotlliure: "Elogi del minúscul", El Temps, 17-23 d'octubre de 2000)