Pròleg de Pasqual Mas i Usó.

NOCTURN
La lluna retalla el pas d'un gat en les teulades.
Un gos borda en la distància el pas dels trens.
El silenci maculat i rogallós de la nit.

Un ventre, assaonat de l'electricitat,
s'anega de moviment i de l'aigua marina tèbia que,
com un plugim, serveix de llit a les roentes
medalles esperma llençades entre panteixos.

El silenci maculat rogallós de la nit.
El miol tràgic d'un gat esguita de petjades el full en blanc.
Un cansament etern, invicte, ofrena la nuesa al somni.