Maria Lluïsa Algarra i Coma neix a Barcelona el 23 de gener de 1916 dins d’una família burgesa catalana. Tot i la reticència dels seus pares arriba a estudiar la carrera de Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona de l’època de la República. En paral·lel, als dinou anys, comença a escriure la seva primera obra teatral, Judith (1935) que rep el primer premi al concurs de Teatre Universitari de Catalunya i és estrenada per la companyia d’Enric Borràs al Teatre Poliorama de Barcelona el 1936.

El 2 de desembre de 1936 el conseller de Justícia de la Generalitat, Andreu Nin, la nomena jutge de primera instància i instrucció de Granollers. És la primera dona de Catalunya i d’Espanya que ocupa aquest càrrec fins que, aviat, és destituïda pel nou conseller —Rafael Vidiella del PSUC— i destinada a fer d’auxiliar del jutjat. 

Durant els anys de la guerra col·labora en algunes revistes i diaris republicans com Catalans!, on entrevista la diputada Margarita Nelken (20 de febrer de 1938) i escriu articles sobre temes jurídics en format de diàleg: “Com i per què es divorcia la gent de Catalunya” (1 de març de 1938). Defensora de la llibertat i la justícia, participa en el primer Congrés Nacional de la Dona que se celebra a Barcelona el 1937 amb la ponència “Les reivindicacions conquerides per la dona en la lluita antifeixista”. 

Amb l’ocupació franquista de Barcelona, a les acaballes de la Guerra Civil, s’exilia a França, on passa un temps en un camp de concentració fins que pot anar a París i posteriorment marxar cap a Mèxic des del port bretó de Saint-Nazaire. El 21 d’abril de 1939 arriba a Veracruz (Mèxic) tal com indica el registre nacional d’estrangers mexicà d’aquell any. 

Al nou país d’acollida comença a fer de traductora i a escriure guions radiofònics i cinematogràfics amb el pseudònim de Blanca White. Es relaciona amb els dramaturgs mexicans liderats per Rodolfo Usigli i amb grups de teatre universitari on coneix el que serà el seu marit, el pintor i escenògraf José Reyes Mata, amb qui té una filla. Reprèn la seva activitat de dramaturga i el setembre de 1944 estrena, a la Ciutat de Mèxic, Primavera inútil al Teatro del Sindicato Mexicano de Electricistas per un dels grups de teatre més innovadors del país. Més tard vindran altres obres com Casandra o la llave sin puerta (1953) o Los años de prueba (1955) que rep el premi de l’Agrupació de Crítics de Teatre a la millor obra de l’any. 

La “geganta revolucionària”, tal com se la coneixia per la seva alçada d’un metre noranta, mor a l'edat de 41 anys, víctima d’una hemorràgia cerebral segons les dades que es tenen fins ara.