En aquest llibre, Joan Alcover va recollir diversos tipus de poesies; les cèlebres elegies, veritables peces majors; les cançons de la serra o visions del país; les endreces o poemes dirigits a d'altres literats; i algunes de juvenils. Estèticament, són una versió eclèctica i personal del modernisme i amb aquestes obres aconseguí de retornar la poesia catalana a un nivell d'alta perfecció.

Conté alguns dels poemes més bells de tota la història de la literatura catalana, entre els quals, "La relíquia", musicat per M. del Mar Bonet, i també el poema "La Balanguera", que va ser musicat per Amadeu Vives i que va ser declarat, el 1996, pel Consell Insular de Mallorca himne oficial de Mallorca.

...afina amb art subtil la simbologia de l'arbre a "La balanguera", amb la metàfora de la soca que "s'enfila/ com més endins pot arrelar". Es tracta d'una imatge que representa el creixement social i cultural, la projecció d'un poble cap al futur a partir de la seva tradició. Altrament, l'arbre, en algunes de les elegies més punyents, com "Desolació", adopta una significació més violenta amb la metàfora "l'esqueix d'un arbre", amb la qual s'identifica el poeta per expressar la virulència del seu dolor. Aquí l'arbre esbrancat es confon amb el seu jo més íntim, atès que ambdós són víctimes de la fúria del destí tràgic. Però la "rel esclava" d'aquest bocí de soca que es nodreix del dolor es converteix, també, en símbol de permanència i de renovació constant, les quals justifiquen la vida del poeta.

(Maria Antònia Perelló: Prefaci a Jardí desolat. Antologia poètica. Barcelona: Edicions de la Magrana, 2000)