El teatre, literatura?

L'Associació ha impulsat el primer seminari dedicat al gènere teatral amb l'objectiu de repetir-lo anualment i plantejant-lo com un estat de la qüestió que serveixi de base per proposar temes més concrets en pròximes edicions. Per a organitzar-lo, s'ha seguit el model del seminari sobre traducció de l'AELC, que és un cas d'èxit amb vint-i-set edicions celebrades. Una cinquantena de persones han assistit a la jornada, que s'ha fet la tarda del 8 de juliol a l'Institut del Teatre. L'Associació té previst publicar un quadern divulgatiu amb les ponències.

Carles Batlle, director de Serveis Culturals de l'Institut del Teatre, i Bel Olid, presidenta de l'Associació, han obert el seminari organitzat conjuntament remarcant la importància de les col·laboracions entre entitats. La presidenta de l'Associació també ha explicat que aquesta iniciativa és una resposta a una demanda dels socis de l'AELC i a una necessitat de posar el focus sobre el gènere teatral. Tot seguit, Sebastià Portell, coordinador del seminari juntament amb Carles Batlle i amb Lluís Hansen per part de l'Institut, ha presentat Josep Maria Miró, el dramaturg encarregat de fer la conferència «Teatre, veritat, política i literatura». Miró ha parlat del teatre com a espai de diàleg entre col·lectius diferents —desconeguts que seuen a veure si s'ha obrat bé o malament davant d'un conflicte moral—, dels pactes de veritat i mentida que s'hi generen —autoficció o ficció—, del factor polític —existeix realment un teatre no polític?—, de la necessitat que l'autor tingui clar de què vol parlar i per què ho vol fer —mirada, especulació, joc, ideologia—, de les demandes de representació —femenines o racialitzadores, per exemple—, de la diferència entre el teatre textual i el teatre situacional a l'hora de discutir si el teatre és literatura i, esclar, de la necessitat de visibilitzar-lo editant, llegint i donant-hi suport institucionalment.

Més tard, Laura Serra, cap de Cultura de l'Ara, ha entrevistat l'autora Mercè Sarrias, que a través de la seva experiència ha remarcat les diferències entre escriure per al teatre o escriure per a la televisió, considerant la primera més lliure, oberta i independent que la segona, on s'ha de treballar molt més en equip, que pot oxigenar, i on cal negociar amb els textos. No obstant això, ha explicat que s'havia sentit còmoda en cada moment i que sent que tot li ha anat arribant de manera natural i per casualitat. Sarrias ha afirmat sens dubte que el teatre és literatura, però també ha dit que de vegades s'ha de recordar. També ha parlat de l'evolució que ha experimentat el públic, que ha vist tanta ficció que està preparat per qualsevol cosa i, per tant, de l'experimentació d'elements i codis. Mercè Sarrias, que té uns inicis periodístics, ha apuntat al problema de la postveritat del periodisme i com el teatre busca maneres d'explicar-nos en la intempèrie que vivim.

Després de la pausa-cafè el seminari ha continuat amb la taula rodona «La meva obra, literatura dramàtica?» amb els dramaturgs Maribel Bayona, Helena Tornero i Joan Yago moderada per la periodista i locutora Txell Bonet. Tots tres han pogut fer una primera ronda d'intervencions en què han relacionat les seves vivències professionals amb la pregunta que travessava el seminari: és literatura el seu teatre? Ningú no ha dubtat que hi ha literatura en les seves obres, però s'ha generat un debat molt interessant al voltant de qüestions com ara si el teatre ha de ser llegit o només representat, de quina manera s'ha de llegir, sobre els límits de la literatura, els codis, si l'autor escriu per al públic, per al lector o per a l'actor i fins i tot de la problemàtica del mercat de textos teatrals (els textos premiats versus els textos estrenats). Alguns d'aquests temes també han generat debat amb el públic en un torn obert que s'ha fet just abans de cloure el seminari.

Sembla que no hi ha una resposta fàcil ni ràpida a la pregunta que ha protagonitzat la trobada, però queda clar que l'objectiu de proposar temes concrets per a les edicions que vindran ha quedat acomplert amb èxit i que s'hi ha posat una mica més de llum.