Les "obres òrfenes" són aquelles obres que tenen els drets de propietat intel·lectual vigents però que no es poden localitzar els titulars per obtenir el permís oportú. Segons dades de l'informe In from the Cold. An assessment of the scope of ‘Orphan Works' and its impact on the delivery of services to the public dut a terme pel Joint Information Sistem Committee, JISC (2009), hi ha entre un 15 i 30% d'obres òrfenes a les institucions, en funció del tipus de fons que conservin.
La digitalització d'aquest tipus d'obres per part de biblioteques, arxius o centres educatius és un tema controvertit, perquè es tracta d’obres del segle XX que no es poden utilitzar d’acord amb la llei vigent, però per altra banda queden sense la possibilitat de ser publicades a la xarxa. Als EE. UU. The Authors Guild va marcar un precedent amb la demanda interposada contra la Universitat de Michigan per aturar la digitalització de 163 obres òrfenes, la qual va abandonar el projecte el setembre passat després d'admetre l'error.
La setmana passada els representants de la Comissió Europea i del Parlament Europeu van arribar a un principi d'acord sobre aquest tema. Aquest acord informal recull una sèrie de normes que regulen la digitalització i publicació a Internet d'obres impreses i audiovisuals considerades òrfenes. Concretament regula els passos perquè una obra pugui ésser considerada òrfena: cal fer una recerca per identificar el titular o titulars de l'obra seguint criteris establerts, i en cas que aquests no es puguin trobar, es digitalitzaran i publicaran les obres seguint criteris sense ànim de lucre.
A l'Estat espanyol, l'entitat de gestió col·lectiva CEDRO, de la qual l'AELC forma part com a membre de la Junta directiva, ha sol·licitat al govern en diverses ocasions poder gestionar les llicències que permetin utilitzar obres impreses considerades òrfenes.