Barcelona, una de les capitals mundials de l'edició en llengua castellana ha acollit, del 3 al 5 d'octubre, una nova edició de Liber, la trobada professional més gran de la indústria del llibre a Espanya i una de les més importants del món en llengua castellana.
En el discurs d'inauguració de la fira, el president de la Federación de Gremios de Editores de España, Javier Cortés va reclamar en nom del sector editorial una nova regulació de la propietat intel·lectual i de l'IVA, per adequar-lo als hàbits de consum cultural actuals. En paraules de Cortés, és necessari que aquesta nova regulació "revalorice, entre otros aspectos, la protección de la propiedad intelectual, la exención cultural como apuesta por el desarrollo de los agentes culturales a través de medidas de fiscalidad incentivada, la valoración del libro y de las bibliotecas". Aquesta nova legislació hauria de defensar millor la defensa dels drets d'autor en la còpia privada, en paraules de Cortés, "Reconocer el valor del acto creador tanto desde el punto de vista cultural como económico y luchar entre todos contra la falacia de la cultura gratis". També van reclamar l'equiparació de l'IVA de tipus reduït dels llibres en paper al llibre digital, que actualment és del 21%.
Per a la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE), entitat promotora de la fira, Liber ha complert els seus objectius atraient prop de 6.000 visitants, malgrat l'adversa conjuntura econòmica que limita els viatges i desplaçaments.
Segons el director executiu de la FGEE, Antonio María Àvila, "la debilitat del consum intern, ens obliga, més que mai, a buscar nous mercats exteriors per al llibre en espanyol. D'aquí, que la principal missió d'aquest Liber hagi estat contribuir a atreure compradors de tot el món per propiciar vendes i altres acords comercials". Àvila s'ha mostrat convençut que l'efecte Liber es notarà en els propers mesos en les xifres del sector. La indústria editorial espanyola és capdavantera a Llatinoamèrica, d'on procedeixen la majoria de visitants estrangers del saló. Encara així, també s'han rebut visitants de Rússia, Turquia, Xina, Japó, Jordània o Líban, entre d'altres mercats emergents on l'idioma espanyol desperta un creixent interès.
Amb una oferta de 450 editorials i empreses de 15 països, Liber també ha mostrat la seva faceta més digital. Un total de 30 proveïdors de serveis tecnològics per a la indústria editorial han participat en la fira, presentant llibres interactius tàctils, eines per a la gestió bibliotecària de continguts digitals, plataformes on-line de venda i distribució d'i-books; o la producció de booktrailers, entre d'altres.
Precisament, la digitalització del món editorial i les oportunitats de negoci derivades han centrat les noves Jornades Liber, a les quals han assistit més de 2.250 persones. Aquest èxit de públic confirma la necessitat d'informació que tenen els professionals d'aquest sector per posicionar-se en el nou context. El preu dels llibres digitals; tendències digitals; el fenomen de l'autoedició; l'ISBN dels ebook; els gèneres literaris de la digitalització; màrqueting estratègic digital i la comercialització de llibres electrònics en la web han estat les sessions amb major seguiment.
La delegació de Paraguai integrada per deu editorials, acompanyades d'escriptors, artistes, músics i representants institucionals, ha valorat molt positivament l'oportunitat que li ha brindat Liber per donar a conèixer al mercat hispanoparlant la seva rica literatura i producció editorial, encara poc exportada. En el marc del saló s'han desenvolupat conferències, presentacions de llibres, actuacions musicals i trobades empresarials.