El passat 1 d'agost, el Consell de Ministres del Govern espanyol va aprovar un Reial Decret que estableix el càlcul per posar en pràctica el dret de remuneració que la llei reconeix a l'autor pel préstec de les seves obres a biblioteques i arxius. Aquesta llei, però, arriba amb greus mancances. Segueix sense complir amb el requisit principal que estableixen les directives europees i les sentències del Tribunal de Luxemburg, segons les quals la remuneració no pot ser purament simbòlica, sinó que ha de ser una retribució que permeti l'obtenció per part dels autors d'uns ingressos equitatius.
L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ja va posicionar-se en contra d'aquesta Llei per considerar del tot insuficients les xifres d'aquesta compensació [veg. notícia]. Segons uns càlculs preliminars de CEDRO, amb els criteris establerts amb prou feines s'arribarien als 400.000 € anuals de compensació, a repartir entre els gairebé 60 milions de préstecs que es fan de llibres, discos i pel·lícules (és a dir, 1 cèntim d'euro a repartir entre cada 15 préstecs). A més, la dificultat per a posar en pràctica la Llei –que obligaria a una costosa microgestió per fer-la efectiva–, i la falta de concreció dels criteris de col·laboració entre les administracions pel pagament d'aquests drets, fan totalment inviable i insuficient aquest decret.
Arran de les notícies que han sorgit a la premsa i que han causat certa confusió, val a dir que la remuneració als autors pel préstec de les seves obres no és de cap manera un impost que han d'abonar les biblioteques ni els seus usuaris, i per tant, no ha de suposar una disminució del pressupost per a l'adquisició de fons ni un perjudici pels usuaris de les biblioteques.
Aquest Govern, que s'ha caracteritzat per la nul·la consideració envers la cultura, no hauria d'utilitzar de forma tendenciosa i interessada el reconeixement dels drets dels autors en el préstec bibliotecari com a amenaça contra els lectors o contra les biblioteques. En aquest sentit, en consonància amb el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) i la Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía, Documentación y Museística (FESABID), l'AELC considera que cal establir un sistema fix per calcular l'import, i que, en qualsevol cas, ha de ser el Ministeri de Cultura qui ha d'assumir l'import i no pas els ajuntaments o les administracions de les quals depenen les biblioteques.
Citant el comunicat de FESABID: «[de la nova Llei] no es pot esgrimir que els ciutadans hauran de pagar pels ítems manllevats en préstec a les biblioteques públiques de poblacions de més de 5.000 habitants, perquè el Reial Decret en cap moment reflecteix que l'usuari hagi de pagar de forma directa.
El Reia Decret sí que es refereix a què els responsables del pagament siguin les administracions de les quals depenen les biblioteques, i creiem que és aquí on els col·lectius han de posar l'èmfasi, ja que, pel fet que les competències relatives a la gestió de la Propietat Intel·lectual, i per tant, relatives als Drets d'Autor, no estan transferides a les Comunitats Autònomes, hauria de ser l'Administració Central la que assumís el cànon» [enllaç].
Cal afegir que aquest decret arriba amb sis anys de retard, durant els quals ha estat vigent una disposició transitòria –amb efectes pràcticament nuls– que el Govern es va veure obligat a afegir a la «Ley de Libro» de 2007, per evitar una sanció de la Comissió Europea per incompliment reiterat de la Directiva 2006/115/CE sobre la matèria. Tot plegat després d'anys en què l'Estat espanyol preferia fer front a les sancions econòmiques imposades pels tribunals europeus abans que actualitzar la normativa.
Adjuntem una infografia elaborada per CEDRO i que clarifica els punts bàsics del dret dels autors a la remuneració pel préstec bibliotecari. Per a una lectura més profunda de l'evolució a l'Estat espanyol del préstec bibliotecari recomanem aquest enllaç de l'apartat professional del nostre web «El préstec bibliotecari (2003-2014)».
