Catalan
La sessió “Els drets d’autor en el món digital” va tenir lloc el passat dia 15 d’abril de 2010 a Brusel·les, el mateix dia de la gran crisi de les comunicacions provocada pel núvol de cendra que va ocupar l’espai aeri europeu durant més d’una setmana i que encara a dia d’avui està comportant retards i cancel·lacions a molts punts d’Europa.
Com a delegats de l’AELC hi vam assistir el seu president Guillem-Jordi Graells, el seu ex-president Jaume Pérez-Montaner i Laura Borràs Castanyer.
***
Ens va donar la benvinguda Helga Trüpel, Vicepresidenta del Comitè en Cultura i Educació (Vice-Chairwoman, Committee on Culture & Education) del Parlament Europeu que ja des del primer moment va fer explícit que no li agradava la posició que defensaven alguns partits sobre la qüestió perquè considerava que la cultura es ressent d’aquesta mena d’actituds irresponsables. Va dir clarament que calia pagar pels continguts culturals i que calia clarificar l’expressió free access, que no implicava que aquest accés lliure, aquesta facilitat d’accés, comportés un accés gratuït. La seva exposició de 12 tesis, Digital rights Fair Trade. Fair pay for artists in the digital world (i que adjuntem en annex), va girar al voltant de la consideració que una major facilitat d’accés d’una cultura oberta significa que cal pagar per aquests continguts. I va defensar la creació d’un tractat just de drets.
La Presidenta de l’European Writer’s Council, Pirjo Hiidenmaa, va fer una reflexió al voltant de com el digital ha modificat substancialment la cadena del llibre. Va referir-se a les transformacions que afecten autors, obres, tipus de publicacions, el pas del paper al digital, la relació amb els lectors, les llibreries o llocs on es venen llibres, les biblioteques, la lectura en múltiples formats, etc. Però va fer un èmfasi especial en el fet que tot aquest món que es troba en ple procés de canvi continua tenint al començament de la cadena la figura del creador. I els creadors, per a crear, necessiten temps i el temps són diners. Per això va considerar que en una cultura com l’actual en la què s’imposa la lògica del free access, el que no pot ser és que el gratuït sempre recaigui en la banda dels escriptors.
Vladimir Zucha, Director General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea va insistir en el canvi de paradigma, en les conseqüències positives i negatives que qualsevol canvi comporta i va fer un èmfasi especial en el fet que cal trobar respostes per a aquests desafiaments. Al capdavall, va afirmar, la cultura té a veure amb el contingut, però també amb un valor econòmic i, en conseqüència, totes les baules de la cadena han de quedar integrades i han d’obtenir beneficis. Va anunciar que el dia 27 d’abril tindria lloc la publicació del “green paper” sobre drets. La discussió política estava tenint lloc de manera intensiva i aquest era el moment per a incidir en la qüestió, atès que havia arribat el moment de legislar.
Zucha va comentar que la tecnologia no constituiria un element diferenciador perquè la tecnologia és accessible pràcticament a tot arreu en un món globalitzat, en canvi, es va preguntar pel contingut cultural i pel seu valor afegit.
Dulce María Cardoso, guanyadora de l’edició del EU Literary Prize (2009), el Premi Europeu de Literatura, per Portugal, va fer en la seva conferència propostes per garantir i valorar la feina dels escriptors, que sempre depenen d’altres, va afirmar. Algunes de les idees que va concretar demanaven un sou equivalent al salari mínim interprofessional de cada país, tot i la dificultat de saber a quins autors i qui els triaria, o bé la creació de feines temporals (tipus jornada partida) que serien ideals per a escriptors, que així tindrien més temps per a escriure i crear.
Després d’aquesta benvinguda, van començar les taules rodones que van finalitzar amb una sessió final de conclusions. La primera taula girava al voltant del tema: “Noves nocions de propietat intel·lectual, copyright i drets d’autor”.
La Dra. Lucie Guibault, de l’Institut for Information Law de la Universitat d’Amsterdam va fer un repàs al lloc de l’escriptor en l’entorn digital i va arrencar amb l’exemple de Shanda (http://ir1.snda.com/), que a la Xina té 800.000 autors, quatre milions de lectors i 400 milions de pàgines són llegides al dia via web, mòbils o readers. Es tracta d’autors que emergeixen mitjançant sistemes de recomanació sorgits dels seus mateixos lectors i que obtenen el 50% dels beneficis de les vendes, el preu de les quals és un 10% del preu del format paper. Va remarcar alguns dels canvis substancials amb els que ens trobem i que tenen a veure amb la digitalització massiva, els nous formats (jocs, vídeos, DVD’s, etc.) i els nous canals de distribució (Internet, readers, Ipods, Ipads, etc.). L’autor, va afirmar, ha de fer valer els seus drets legítimament, amb royalties justos i pactats, amb la possibilitat de recuperar els drets si no hi ha una explotació de l’obra i així evitar cessions universals de drets en diferents formats i llengües. En aquest sentit, va remarcar que els espais on els autors encara estan més desposseïts de drets són els autors dels sectors educacionals o periodístics i el món de la traducció.
Va fer esment també del copyright, que actua con un intent per protegir-se respecte de gestions de drets inadeqüades i contra transferències massa àmplies de drets (atès que els nous formats generen situacions en què el preu de venda no pot ser l’únic tingut en compte a l’hora de rebre drets perquè els preus de venda varien segons els formats: Internet, pdf, mòbils, etc. i llavors és molt difícil poder controlar quants exemplars són accessibles.
És per això que, a parer seu, cal adaptar la llei de copyright als canvis del mercat i la tecnologia. Cal donar llicències allà on els models de negoci poden construir-se sobre una altra base que no sigui el pagament de royalties. En sectors com ara: el sector de publicació científica, educativa i el de la creació social (Youtube, etc.) Creative Commons ofereix llicències estandaritzades que permeten que els autors decideixin com volen gestionar els seus drets i cal fer-ne ús.
Alan Absire, de la Société des Gens de Lettres (SGDL) de França va insistir en el canvi en la producció però també en l’escriptura quan els creadors s’allunyen de la materialitat i la linearitat del paper. Va parlar d’obres proteïformes i, fent un recorregut que anava des de la invenció de l’escriptura a la impremta, va finalitzar en el Kindle, i en els 60 segons que calen per a la materialització digital del saber. Va al·ludir a la digitalització massiva del saber que s’estava produint a qualsevol preu, sense garanties de qualitat, mutilant i escapçant les obres i va expressar la necessitat que els autors prenguessin la paraula i s’adrecessin a un públic més ampli, però també més selectiu i exigent. Va carregar contra Google dient que el gegant americà ignorava el repartiment dels drets de l’obra quan digitalitza massivament obres de biblioteques americanes i va afegir-hi que calia fer alguna cosa al respecte. Relacionant tots dos models, va dir que amb el llibre en paper les coses són fàcils (s’escriu, es va a l’editor, es fa una feina que enriqueix el producte final i es venen els llibres a les llibreries, que són prescriptores de qualitat). Ara bé, el nou model és perillós, va afirmar, perquè hi ha una dificultat de l’autor de sortir de la seva comunitat de proximitat i, alhora, el risc de quedar submergit en una vastíssima xarxa d’autors, més el risc de la pirateria, el risc de la globalitació fagotitzadora... Va acabar dient que els escriptors ja no podrien viure dels seus drets i que s’haurien de convertir en especialistes del merchandising via web perquè s’havia demostrat que el màrketing que es feia a la web tenia una rentabilitat immediata.
Per acabar, Absire va esmentar algunes xifres com ara que el 68% dels estudiants francesos només havien llegit un llibre el 1997 i també va dir que hi hauria dos tipus de llibres digitals: a) els llibres llegits i oblidats, que s’oferirien gratuïtament, i b) els llibres de qualitat, amb preus justos, amb enllaços, materials hipermèdia posats al servei de l’enriquiment personal i el gaudi de la cultural. Va reblar la seva intervenció dient que seria legítim que qualsevol ús d’una obra en qualsevol forma generés un benefici econòmic pel seu autor perquè els drets d’autor són els que permeten la creació.
Hanna Harvima, Policy Officer de la UNI MEI de Brusel·les va insistir en què el nou entorn ofereix possibilitats noves que cal explorar, sobretot en relació als autors i als lectors. Va parlar de la pirateria i va dir que la pirateria no tenia a veure amb l’accés (que l’accés hauria de ser lliure) . Va parlar també de la necessitat d’establir un control del que es descarrega.
Oliver Money-Kyrle, Secretari General de la Federació Europea de Periodistes, va vaticinar que els propers anys serien crítics en matèria de drets. Va parlar del nou entorn, de les noves oportunitats, però també dels riscos, els perills i els reptes. Va ressaltar els valors ètics i professionals de la professió de periodista en un moment en què els ciutadans, via Twitter, blogs, facebook o altres xarxes socials pengen informacions amb fotografies o enregistraments que arriben des del lloc mateix de la notícia i en temps real. Aquí va sortir la problemàtica de l’a fiabilitat, de la credibilitat dels rumors de les notícies que corren per Twitter o Facebook, del problema de l’anonimat i de la impunitat que genera, dels danys en la reputació, en els guanys econòmics i en l’impacte social que tenen. Com a exemple va posar els fotògrafs que veuen les seves obres reproduïdes arreu sense cobrar per cada ús, en una flagrant i sistemàtica infracció de drets. Va acabar sol·licitant una ordenança de drets que és crucial en aquest moment en què estan apareixent nous models de periodisme.
El debat posterior a aquesta primera taula va girar al voltant de la necessitat de fer pedagogia sobre els drets d’autor i la seva importància
La segona taula portava per títol: L’accés al llibre descorporeïtzat (disembodied book), reptes i oportunitats pels autors va versar sobre què passarà amb els llibres quan ja no siguin llibres físics, sinó textos flotant en la immensitat de la xarxa.
Rainer Just, del WGWOrt d’Alemanya, va parlar sobre les associacions de cobrament de drets (collecting societies) i com són el futur dels drets en l’era digital perquè, representant a autors i a editors, són l’opció més neutra i només vetllen pels drets. En el futur, va afirmar, l’herència cultural serà accessible des de les biblioteques, però ara cal assegurar el pagament de drets per a que sigui una activitat profitosa per a tothom.
Lidia Joanna Geringer de Oedenberg, del MEP, comitè d’afers legals, de Polònia va insistir, com en intervencions precedents en el canvi de suport, el pas del paper a la pantalla. Es va fer preguntes sobre si la digitalització massiva de Google seria una oportunitat o una amenaça, si els autors perdrien drets com a autors o bé se’ls obririen altres possibilitats, va parlar d’un nou mercat virtual a la xarxa mitjançant nous dispositius que ja és real als USA i al Japó i que cal tenir en compte i prendre mesures efectives per a que no passi el mateix que amb la música. La seva posició és que la realitat digital és més una oportunitat per autors, lectors i la societat en general, que no pas una amenaça. Va parlar de les bondats d’Internet com a facilitador de la vida cultural dels seus usuaris i, per extensió, de la societat, de la nova dimensió per a la lectura i la formació lectora dels joves i les possibilitats d’atrapar-los mitjançant la interactivitat, de les sortides existents a les limitades capacitats de les llibreries i els cada cop més reduïts temps d’exposició, de les sortides als llibres descatalogats, etc. Finalment, es va preguntar què es pot fer per facilitar aquesta transició del llibre a la pantalla de la millor manera possible. Va advertir que l’absència d’una política comuna podria comportar el mateix fracàs de la indústria musical, va reclamar polítiques coherents en relació als serveis culturals que es troben online. I va esmentar EUROPEANA com a una nova manera de trobar possibilitats a la digitalització i l’accessibilitat perquè hi ha biblioteques que han assegurat llicències en els escanejats de llibres.
Va finalitzar dient que el principi de territorialitat ja no és el mateix avui que en el segle XIX, que Internet no coneix el concepte de fronteres nacionals i que aquesta seria una situació ideal per al copyright en l’era digital: descarregar des d’EUROPEANA i remunerar els autors en funció de la quantitat de descàrregues pagant només una subscripció de 10 o 15 € mensuals.
Carola Streul, de l’Associació Europea dels Artistes Visuals, EVA, amb seu a Brusel·les, va parlar del moment actual com una gran oportunitat per a una més gran promoció i difusió dels autors a la xarxa. Va coincidir amb què els autors havien de ser remunerats perquè el contingut que ells aporten és la part essencial del procés. Va esmentar els problemes que es troben els artistes visuals que veuen les seves imatges digitalitzades al Google Books i no en reben cap remuneració.
Mette Möller, del sindicat noruec d’escriptors va presentar el projecte estatal The Bookshelf que es va posar en pràctica amb una prova pilot el maig de 2009.
Tilman Lüder, cap de la unitat de Coypright, DG Internal Market and Services de la Comissió Europea va començar la seva intervenció dient que ja feia molts anys que s’analitzava el no estat de coses i que 2010 seria l’any de l’actuació. Va fer algunes reflexions sobre com es desenvoluparà el mercat de la venda a la xarxa, sobre què passaria amb els llibres descatalogats, si tornarien a estar comercialment disponibles i de com tot el material audiovisual, dietaris, diaris, correspondències, etc. haurien d’esdevenir material per a les biblioteques digitals i estendre llicències per a l’ús d’aquestes col·leccions.
La tercera taula rodona va girar al voltant de les “Activitats i perspectives a nivell polític”, i es va debatre el paper indispensable que els creadors duen a terme i com la seva contribució és cabdal per al desenvolupament dels sistemes educatius europeus i l’economia del coneixement. Aquí també es va tocar la qüestió dels Creative Commons i els drets d’autor i l’arbitri de polítiques europees que asseguressin la supervivència dels creadors.
Laura Borràs
Finalment, hi va haver unes conclusions en forma de 12 recomanacions al Parlament Europeu en matèria de drets d’autor en l’era digital, que són les següents:
RECOMANACIONS (Drets d’autor al món digital - 5è Congrés Europeu de Creadors)
[Traducció d'Anna Torcal]
Dijous, 15 d’abril de 2010. Parlament Europeu, Brussel·les
El congrés va concloure amb èxit amb els comentaris finals d’Helga Trüpel, eurodiputada, vicepresidenta del Comitè de Cultura i Educació. D’altra banda, alguns autors europeus van proposar les següents recomanacions clau a les institucions de la UE:
Copyright europeu
Recolzem les nocions clau del “document de reflexió” Reding/ McCreevy: “El copyright és la base de la creativitat” i l’objectiu de “crear un entorn favorable al món digital per als creadors i els titulars dels drets, mitjançant la garantia d’una remuneració apropiada pels seus treballs creatius.” No creiem que sigui necessària una “Llei Europea de Copyright”. Tanmateix, si s’introdueix, hauria de basar-se en el “droit d’auteur” o “Urheberrecht”, que inclou els drets morals de l’autor. No acceptaríem el concepte angloamericà de “copyright”.
Drets contractuals
Hi hauria d’haver un equilibri adequat entre els drets dels autors i els dels editors com a parts contractants en un nivell d’igualtat. El regateig col·lectiu hauria d’estar exempt de la llei de competència.
Societats de recaptació
El sistema de les societats nacionals de recaptació és d’allò més important per als drets d’autor. Les societats de recaptació són una salvaguarda de la remuneració dels autors i faciliten la concessió de drets. Moltes d’elles també duen a terme tasques socials per a autors. Moltes són supervisades per autoritats estatals per assegurar-ne la transparència. Aquest sistema hauria de ser recolzat i –si és necessari– millorat. Les llicències multiterritorials en el món digital haurien de ser gestionades mitjançant acords recíprocs entre les societats nacionals de recaptació per garantir la diversitat cultural a Europa.
EUROPEANA
Per tal d’evitar un “forat negre pel que fa als segles XX i XXI” (informe Trüpel), és necessari trobar mitjans per a la digitalització i la disponibilitat de llibres (i imatges i altres continguts) protegits amb copyright tot respectant els drets i la remuneració dels autors. Això és cert, en particular, per a les obres rares i exhaurides. Les societats de recaptació poden jugar un paper important en aquest sentit. Pel que fa a les obres rares, sembla necessària una solució legislativa. Cal emfasitzar que la causa pel dret a remuneració per l’ús digital d’obres rares és innegable.
La necessitat del Dret al Préstec Públic (DPP) i la remuneració justa en contextos digitals en biblioteques
El Dret al Préstec Públic (DPP) és el dret que tenen els titulars dels drets a rebre una remuneració per l’ús de les seves obres en biblioteques. El setembre de 2008, l’informe de la Comissió Europea sobre el congrés anual sobre el DPP del Consell d’Escriptors Europeus va declarar que de moment suspendria la seva supervisió de la implementació del DPP als Estats membres. La implementació de la “Directiva del DPP” encara està endarrerida o no ha estat introduïda en alguns Estats membres. Així doncs, exhortem la Comissió Europea a reconsiderar la seva decisió. A més a més, considerant els progressos fets fins ara per la iniciativa de biblioteques digitals i2010 i els nous models que s’estan introduint per a la digitalització i l’accés a les obres digitalitzades, creiem fermament que el fet de fer accessibles les obres en els nous contextos digitals en biblioteques també hauria de ser remunerat de manera justa.
Google
Fins ara, el conveni no ha estat acceptat pel Tribunal americà. A la nova versió del conveni, molts llibres europeus encara hi estan inclosos. Sol·licitem que les autoritats europees protegeixin els drets dels autors europeus en l’era digital.
Pirateria. Protegir la propietat intel·lectual
Estem d’acord amb l’informe Gallo pel que fa a la necessitat de combatre la pirateria en línia i de protegir els drets de propietat intel·lectual a Internet. Els autors no poden lluitar sols contra la pirateria. La societat de la informació ha de defensar fermament el copyright de continguts creatius. Demanem dels proveïdors de serveis d’Internet una responsabilitat més gran per tal de retirar els continguts il·legals. Els infractors dels drets d’autor haurien d’estar obligats a pagar danys i perjudicis.
Drets de lectors/usuaris i d’autors
Demanem campanyes de conscienciació sobre el copyright, especialment entre els usuaris joves, per tal de fomentar la noció de creació i una consciència que els creadors han de poder guanyar-se la vida amb les seves obres. Els lectors joves han d’aprendre que la Llibertat d’Informació significa un accés il·limitat a la informació, però no de franc quan es tracta de continguts protegits amb copyright. A més a més, és important oferir plataformes legals assequibles.
Copyright i educació
El Programa de Cultura pot expandir-se per tal de recolzar campanyes formatives i de conscienciació per valorar l’originalitat i la creativitat individual i col·lectiva i per fomentar el respecte envers el copyright a les escoles. Les bones pràctiques a Espanya (“Es de libro”, de Cedro) i al Regne Unit (el programa formatiu sobre el copyright de l’ALCS) mostren de manera concloent que es pot educar els nens entre els 6 i els 12 anys, així com els adolescents i els adults. A l’era digital hi ha una necessitat encara més gran d’educació innovadora.
Noves maneres d’alfabetització
Hi ha i hi haurà noves maneres d’escriure, de vendre, de fer servir les biblioteques i de llegir. Els textos acadèmics estan canviant. Per exemple, l’ensenyament d’idiomes seria més fàcil amb els e-books: pots llegir, escoltar i escriure amb el mateix exemplar. Demanem campanyes per fomentar la lectura en el món digital.
Política de la UE per realçar la diversitat mitjançant l’accés als recursos culturals digitals
La digitalització pot ajudar a fer més visibles les llengües i comunitats menudes. A més a més, s’ha de fer més mitjançant la política cultural per tal de proporcionar un accés igualitari al coneixement en diferents estils de llengües, i formats accessibles per a diferents lectors (missatges de lectura fàcil, accés per a persones amb deficiències visuals i de lectura.) Això es pot dur a terme eficaçment per la política cultural més que no pels mercats. La UE hauria de donar suport a la traducció de totes les llengües europees a totes les llengües europees.
La “tarifa plana cultural”
Rebutgem la idea d’una “quota de subscripció online” or “tarifa plana cultural”. Privaria els autors i creadors del dret de determinar l’ús de les seves obres. Obstruiria els nous models digitals comercials. Els usuaris tindrien el dret de fer servir tots els continguts, fins i tot els il·legals.
Cap contingut creatiu sense autors
El futur de la creativitat depèn de l’estatus dels autors. Necessiten uns ingressos justos i uns drets garantits en el món digital. Exhortem les autoritats europees a protegir el futur de la creativitat i el contingut de creació mitjançant la protecció dels drets dels autors.
Com a delegats de l’AELC hi vam assistir el seu president Guillem-Jordi Graells, el seu ex-president Jaume Pérez-Montaner i Laura Borràs Castanyer.
***
Ens va donar la benvinguda Helga Trüpel, Vicepresidenta del Comitè en Cultura i Educació (Vice-Chairwoman, Committee on Culture & Education) del Parlament Europeu que ja des del primer moment va fer explícit que no li agradava la posició que defensaven alguns partits sobre la qüestió perquè considerava que la cultura es ressent d’aquesta mena d’actituds irresponsables. Va dir clarament que calia pagar pels continguts culturals i que calia clarificar l’expressió free access, que no implicava que aquest accés lliure, aquesta facilitat d’accés, comportés un accés gratuït. La seva exposició de 12 tesis, Digital rights Fair Trade. Fair pay for artists in the digital world (i que adjuntem en annex), va girar al voltant de la consideració que una major facilitat d’accés d’una cultura oberta significa que cal pagar per aquests continguts. I va defensar la creació d’un tractat just de drets.
La Presidenta de l’European Writer’s Council, Pirjo Hiidenmaa, va fer una reflexió al voltant de com el digital ha modificat substancialment la cadena del llibre. Va referir-se a les transformacions que afecten autors, obres, tipus de publicacions, el pas del paper al digital, la relació amb els lectors, les llibreries o llocs on es venen llibres, les biblioteques, la lectura en múltiples formats, etc. Però va fer un èmfasi especial en el fet que tot aquest món que es troba en ple procés de canvi continua tenint al començament de la cadena la figura del creador. I els creadors, per a crear, necessiten temps i el temps són diners. Per això va considerar que en una cultura com l’actual en la què s’imposa la lògica del free access, el que no pot ser és que el gratuït sempre recaigui en la banda dels escriptors.
Vladimir Zucha, Director General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea va insistir en el canvi de paradigma, en les conseqüències positives i negatives que qualsevol canvi comporta i va fer un èmfasi especial en el fet que cal trobar respostes per a aquests desafiaments. Al capdavall, va afirmar, la cultura té a veure amb el contingut, però també amb un valor econòmic i, en conseqüència, totes les baules de la cadena han de quedar integrades i han d’obtenir beneficis. Va anunciar que el dia 27 d’abril tindria lloc la publicació del “green paper” sobre drets. La discussió política estava tenint lloc de manera intensiva i aquest era el moment per a incidir en la qüestió, atès que havia arribat el moment de legislar.
Zucha va comentar que la tecnologia no constituiria un element diferenciador perquè la tecnologia és accessible pràcticament a tot arreu en un món globalitzat, en canvi, es va preguntar pel contingut cultural i pel seu valor afegit.
Dulce María Cardoso, guanyadora de l’edició del EU Literary Prize (2009), el Premi Europeu de Literatura, per Portugal, va fer en la seva conferència propostes per garantir i valorar la feina dels escriptors, que sempre depenen d’altres, va afirmar. Algunes de les idees que va concretar demanaven un sou equivalent al salari mínim interprofessional de cada país, tot i la dificultat de saber a quins autors i qui els triaria, o bé la creació de feines temporals (tipus jornada partida) que serien ideals per a escriptors, que així tindrien més temps per a escriure i crear.
Després d’aquesta benvinguda, van començar les taules rodones que van finalitzar amb una sessió final de conclusions. La primera taula girava al voltant del tema: “Noves nocions de propietat intel·lectual, copyright i drets d’autor”.
La Dra. Lucie Guibault, de l’Institut for Information Law de la Universitat d’Amsterdam va fer un repàs al lloc de l’escriptor en l’entorn digital i va arrencar amb l’exemple de Shanda (http://ir1.snda.com/), que a la Xina té 800.000 autors, quatre milions de lectors i 400 milions de pàgines són llegides al dia via web, mòbils o readers. Es tracta d’autors que emergeixen mitjançant sistemes de recomanació sorgits dels seus mateixos lectors i que obtenen el 50% dels beneficis de les vendes, el preu de les quals és un 10% del preu del format paper. Va remarcar alguns dels canvis substancials amb els que ens trobem i que tenen a veure amb la digitalització massiva, els nous formats (jocs, vídeos, DVD’s, etc.) i els nous canals de distribució (Internet, readers, Ipods, Ipads, etc.). L’autor, va afirmar, ha de fer valer els seus drets legítimament, amb royalties justos i pactats, amb la possibilitat de recuperar els drets si no hi ha una explotació de l’obra i així evitar cessions universals de drets en diferents formats i llengües. En aquest sentit, va remarcar que els espais on els autors encara estan més desposseïts de drets són els autors dels sectors educacionals o periodístics i el món de la traducció.
Va fer esment també del copyright, que actua con un intent per protegir-se respecte de gestions de drets inadeqüades i contra transferències massa àmplies de drets (atès que els nous formats generen situacions en què el preu de venda no pot ser l’únic tingut en compte a l’hora de rebre drets perquè els preus de venda varien segons els formats: Internet, pdf, mòbils, etc. i llavors és molt difícil poder controlar quants exemplars són accessibles.
És per això que, a parer seu, cal adaptar la llei de copyright als canvis del mercat i la tecnologia. Cal donar llicències allà on els models de negoci poden construir-se sobre una altra base que no sigui el pagament de royalties. En sectors com ara: el sector de publicació científica, educativa i el de la creació social (Youtube, etc.) Creative Commons ofereix llicències estandaritzades que permeten que els autors decideixin com volen gestionar els seus drets i cal fer-ne ús.
Alan Absire, de la Société des Gens de Lettres (SGDL) de França va insistir en el canvi en la producció però també en l’escriptura quan els creadors s’allunyen de la materialitat i la linearitat del paper. Va parlar d’obres proteïformes i, fent un recorregut que anava des de la invenció de l’escriptura a la impremta, va finalitzar en el Kindle, i en els 60 segons que calen per a la materialització digital del saber. Va al·ludir a la digitalització massiva del saber que s’estava produint a qualsevol preu, sense garanties de qualitat, mutilant i escapçant les obres i va expressar la necessitat que els autors prenguessin la paraula i s’adrecessin a un públic més ampli, però també més selectiu i exigent. Va carregar contra Google dient que el gegant americà ignorava el repartiment dels drets de l’obra quan digitalitza massivament obres de biblioteques americanes i va afegir-hi que calia fer alguna cosa al respecte. Relacionant tots dos models, va dir que amb el llibre en paper les coses són fàcils (s’escriu, es va a l’editor, es fa una feina que enriqueix el producte final i es venen els llibres a les llibreries, que són prescriptores de qualitat). Ara bé, el nou model és perillós, va afirmar, perquè hi ha una dificultat de l’autor de sortir de la seva comunitat de proximitat i, alhora, el risc de quedar submergit en una vastíssima xarxa d’autors, més el risc de la pirateria, el risc de la globalitació fagotitzadora... Va acabar dient que els escriptors ja no podrien viure dels seus drets i que s’haurien de convertir en especialistes del merchandising via web perquè s’havia demostrat que el màrketing que es feia a la web tenia una rentabilitat immediata.
Per acabar, Absire va esmentar algunes xifres com ara que el 68% dels estudiants francesos només havien llegit un llibre el 1997 i també va dir que hi hauria dos tipus de llibres digitals: a) els llibres llegits i oblidats, que s’oferirien gratuïtament, i b) els llibres de qualitat, amb preus justos, amb enllaços, materials hipermèdia posats al servei de l’enriquiment personal i el gaudi de la cultural. Va reblar la seva intervenció dient que seria legítim que qualsevol ús d’una obra en qualsevol forma generés un benefici econòmic pel seu autor perquè els drets d’autor són els que permeten la creació.
Hanna Harvima, Policy Officer de la UNI MEI de Brusel·les va insistir en què el nou entorn ofereix possibilitats noves que cal explorar, sobretot en relació als autors i als lectors. Va parlar de la pirateria i va dir que la pirateria no tenia a veure amb l’accés (que l’accés hauria de ser lliure) . Va parlar també de la necessitat d’establir un control del que es descarrega.
Oliver Money-Kyrle, Secretari General de la Federació Europea de Periodistes, va vaticinar que els propers anys serien crítics en matèria de drets. Va parlar del nou entorn, de les noves oportunitats, però també dels riscos, els perills i els reptes. Va ressaltar els valors ètics i professionals de la professió de periodista en un moment en què els ciutadans, via Twitter, blogs, facebook o altres xarxes socials pengen informacions amb fotografies o enregistraments que arriben des del lloc mateix de la notícia i en temps real. Aquí va sortir la problemàtica de l’a fiabilitat, de la credibilitat dels rumors de les notícies que corren per Twitter o Facebook, del problema de l’anonimat i de la impunitat que genera, dels danys en la reputació, en els guanys econòmics i en l’impacte social que tenen. Com a exemple va posar els fotògrafs que veuen les seves obres reproduïdes arreu sense cobrar per cada ús, en una flagrant i sistemàtica infracció de drets. Va acabar sol·licitant una ordenança de drets que és crucial en aquest moment en què estan apareixent nous models de periodisme.
El debat posterior a aquesta primera taula va girar al voltant de la necessitat de fer pedagogia sobre els drets d’autor i la seva importància
La segona taula portava per títol: L’accés al llibre descorporeïtzat (disembodied book), reptes i oportunitats pels autors va versar sobre què passarà amb els llibres quan ja no siguin llibres físics, sinó textos flotant en la immensitat de la xarxa.
Rainer Just, del WGWOrt d’Alemanya, va parlar sobre les associacions de cobrament de drets (collecting societies) i com són el futur dels drets en l’era digital perquè, representant a autors i a editors, són l’opció més neutra i només vetllen pels drets. En el futur, va afirmar, l’herència cultural serà accessible des de les biblioteques, però ara cal assegurar el pagament de drets per a que sigui una activitat profitosa per a tothom.
Lidia Joanna Geringer de Oedenberg, del MEP, comitè d’afers legals, de Polònia va insistir, com en intervencions precedents en el canvi de suport, el pas del paper a la pantalla. Es va fer preguntes sobre si la digitalització massiva de Google seria una oportunitat o una amenaça, si els autors perdrien drets com a autors o bé se’ls obririen altres possibilitats, va parlar d’un nou mercat virtual a la xarxa mitjançant nous dispositius que ja és real als USA i al Japó i que cal tenir en compte i prendre mesures efectives per a que no passi el mateix que amb la música. La seva posició és que la realitat digital és més una oportunitat per autors, lectors i la societat en general, que no pas una amenaça. Va parlar de les bondats d’Internet com a facilitador de la vida cultural dels seus usuaris i, per extensió, de la societat, de la nova dimensió per a la lectura i la formació lectora dels joves i les possibilitats d’atrapar-los mitjançant la interactivitat, de les sortides existents a les limitades capacitats de les llibreries i els cada cop més reduïts temps d’exposició, de les sortides als llibres descatalogats, etc. Finalment, es va preguntar què es pot fer per facilitar aquesta transició del llibre a la pantalla de la millor manera possible. Va advertir que l’absència d’una política comuna podria comportar el mateix fracàs de la indústria musical, va reclamar polítiques coherents en relació als serveis culturals que es troben online. I va esmentar EUROPEANA com a una nova manera de trobar possibilitats a la digitalització i l’accessibilitat perquè hi ha biblioteques que han assegurat llicències en els escanejats de llibres.
Va finalitzar dient que el principi de territorialitat ja no és el mateix avui que en el segle XIX, que Internet no coneix el concepte de fronteres nacionals i que aquesta seria una situació ideal per al copyright en l’era digital: descarregar des d’EUROPEANA i remunerar els autors en funció de la quantitat de descàrregues pagant només una subscripció de 10 o 15 € mensuals.
Carola Streul, de l’Associació Europea dels Artistes Visuals, EVA, amb seu a Brusel·les, va parlar del moment actual com una gran oportunitat per a una més gran promoció i difusió dels autors a la xarxa. Va coincidir amb què els autors havien de ser remunerats perquè el contingut que ells aporten és la part essencial del procés. Va esmentar els problemes que es troben els artistes visuals que veuen les seves imatges digitalitzades al Google Books i no en reben cap remuneració.
Mette Möller, del sindicat noruec d’escriptors va presentar el projecte estatal The Bookshelf que es va posar en pràctica amb una prova pilot el maig de 2009.
Tilman Lüder, cap de la unitat de Coypright, DG Internal Market and Services de la Comissió Europea va començar la seva intervenció dient que ja feia molts anys que s’analitzava el no estat de coses i que 2010 seria l’any de l’actuació. Va fer algunes reflexions sobre com es desenvoluparà el mercat de la venda a la xarxa, sobre què passaria amb els llibres descatalogats, si tornarien a estar comercialment disponibles i de com tot el material audiovisual, dietaris, diaris, correspondències, etc. haurien d’esdevenir material per a les biblioteques digitals i estendre llicències per a l’ús d’aquestes col·leccions.
La tercera taula rodona va girar al voltant de les “Activitats i perspectives a nivell polític”, i es va debatre el paper indispensable que els creadors duen a terme i com la seva contribució és cabdal per al desenvolupament dels sistemes educatius europeus i l’economia del coneixement. Aquí també es va tocar la qüestió dels Creative Commons i els drets d’autor i l’arbitri de polítiques europees que asseguressin la supervivència dels creadors.
Laura Borràs
Finalment, hi va haver unes conclusions en forma de 12 recomanacions al Parlament Europeu en matèria de drets d’autor en l’era digital, que són les següents:
RECOMANACIONS (Drets d’autor al món digital - 5è Congrés Europeu de Creadors)
[Traducció d'Anna Torcal]
Dijous, 15 d’abril de 2010. Parlament Europeu, Brussel·les
El congrés va concloure amb èxit amb els comentaris finals d’Helga Trüpel, eurodiputada, vicepresidenta del Comitè de Cultura i Educació. D’altra banda, alguns autors europeus van proposar les següents recomanacions clau a les institucions de la UE:
Copyright europeu
Recolzem les nocions clau del “document de reflexió” Reding/ McCreevy: “El copyright és la base de la creativitat” i l’objectiu de “crear un entorn favorable al món digital per als creadors i els titulars dels drets, mitjançant la garantia d’una remuneració apropiada pels seus treballs creatius.” No creiem que sigui necessària una “Llei Europea de Copyright”. Tanmateix, si s’introdueix, hauria de basar-se en el “droit d’auteur” o “Urheberrecht”, que inclou els drets morals de l’autor. No acceptaríem el concepte angloamericà de “copyright”.
Drets contractuals
Hi hauria d’haver un equilibri adequat entre els drets dels autors i els dels editors com a parts contractants en un nivell d’igualtat. El regateig col·lectiu hauria d’estar exempt de la llei de competència.
Societats de recaptació
El sistema de les societats nacionals de recaptació és d’allò més important per als drets d’autor. Les societats de recaptació són una salvaguarda de la remuneració dels autors i faciliten la concessió de drets. Moltes d’elles també duen a terme tasques socials per a autors. Moltes són supervisades per autoritats estatals per assegurar-ne la transparència. Aquest sistema hauria de ser recolzat i –si és necessari– millorat. Les llicències multiterritorials en el món digital haurien de ser gestionades mitjançant acords recíprocs entre les societats nacionals de recaptació per garantir la diversitat cultural a Europa.
EUROPEANA
Per tal d’evitar un “forat negre pel que fa als segles XX i XXI” (informe Trüpel), és necessari trobar mitjans per a la digitalització i la disponibilitat de llibres (i imatges i altres continguts) protegits amb copyright tot respectant els drets i la remuneració dels autors. Això és cert, en particular, per a les obres rares i exhaurides. Les societats de recaptació poden jugar un paper important en aquest sentit. Pel que fa a les obres rares, sembla necessària una solució legislativa. Cal emfasitzar que la causa pel dret a remuneració per l’ús digital d’obres rares és innegable.
La necessitat del Dret al Préstec Públic (DPP) i la remuneració justa en contextos digitals en biblioteques
El Dret al Préstec Públic (DPP) és el dret que tenen els titulars dels drets a rebre una remuneració per l’ús de les seves obres en biblioteques. El setembre de 2008, l’informe de la Comissió Europea sobre el congrés anual sobre el DPP del Consell d’Escriptors Europeus va declarar que de moment suspendria la seva supervisió de la implementació del DPP als Estats membres. La implementació de la “Directiva del DPP” encara està endarrerida o no ha estat introduïda en alguns Estats membres. Així doncs, exhortem la Comissió Europea a reconsiderar la seva decisió. A més a més, considerant els progressos fets fins ara per la iniciativa de biblioteques digitals i2010 i els nous models que s’estan introduint per a la digitalització i l’accés a les obres digitalitzades, creiem fermament que el fet de fer accessibles les obres en els nous contextos digitals en biblioteques també hauria de ser remunerat de manera justa.
Fins ara, el conveni no ha estat acceptat pel Tribunal americà. A la nova versió del conveni, molts llibres europeus encara hi estan inclosos. Sol·licitem que les autoritats europees protegeixin els drets dels autors europeus en l’era digital.
Pirateria. Protegir la propietat intel·lectual
Estem d’acord amb l’informe Gallo pel que fa a la necessitat de combatre la pirateria en línia i de protegir els drets de propietat intel·lectual a Internet. Els autors no poden lluitar sols contra la pirateria. La societat de la informació ha de defensar fermament el copyright de continguts creatius. Demanem dels proveïdors de serveis d’Internet una responsabilitat més gran per tal de retirar els continguts il·legals. Els infractors dels drets d’autor haurien d’estar obligats a pagar danys i perjudicis.
Drets de lectors/usuaris i d’autors
Demanem campanyes de conscienciació sobre el copyright, especialment entre els usuaris joves, per tal de fomentar la noció de creació i una consciència que els creadors han de poder guanyar-se la vida amb les seves obres. Els lectors joves han d’aprendre que la Llibertat d’Informació significa un accés il·limitat a la informació, però no de franc quan es tracta de continguts protegits amb copyright. A més a més, és important oferir plataformes legals assequibles.
Copyright i educació
El Programa de Cultura pot expandir-se per tal de recolzar campanyes formatives i de conscienciació per valorar l’originalitat i la creativitat individual i col·lectiva i per fomentar el respecte envers el copyright a les escoles. Les bones pràctiques a Espanya (“Es de libro”, de Cedro) i al Regne Unit (el programa formatiu sobre el copyright de l’ALCS) mostren de manera concloent que es pot educar els nens entre els 6 i els 12 anys, així com els adolescents i els adults. A l’era digital hi ha una necessitat encara més gran d’educació innovadora.
Noves maneres d’alfabetització
Hi ha i hi haurà noves maneres d’escriure, de vendre, de fer servir les biblioteques i de llegir. Els textos acadèmics estan canviant. Per exemple, l’ensenyament d’idiomes seria més fàcil amb els e-books: pots llegir, escoltar i escriure amb el mateix exemplar. Demanem campanyes per fomentar la lectura en el món digital.
Política de la UE per realçar la diversitat mitjançant l’accés als recursos culturals digitals
La digitalització pot ajudar a fer més visibles les llengües i comunitats menudes. A més a més, s’ha de fer més mitjançant la política cultural per tal de proporcionar un accés igualitari al coneixement en diferents estils de llengües, i formats accessibles per a diferents lectors (missatges de lectura fàcil, accés per a persones amb deficiències visuals i de lectura.) Això es pot dur a terme eficaçment per la política cultural més que no pels mercats. La UE hauria de donar suport a la traducció de totes les llengües europees a totes les llengües europees.
La “tarifa plana cultural”
Rebutgem la idea d’una “quota de subscripció online” or “tarifa plana cultural”. Privaria els autors i creadors del dret de determinar l’ús de les seves obres. Obstruiria els nous models digitals comercials. Els usuaris tindrien el dret de fer servir tots els continguts, fins i tot els il·legals.
Cap contingut creatiu sense autors
El futur de la creativitat depèn de l’estatus dels autors. Necessiten uns ingressos justos i uns drets garantits en el món digital. Exhortem les autoritats europees a protegir el futur de la creativitat i el contingut de creació mitjançant la protecció dels drets dels autors.
Categoria