La pirateria digital segueix batent rècords a l'Estat espanyol i perjudicant greument a creadors i indústries culturals i de continguts digitals: el 87,48% de tots els continguts consumits el 2015 eren il·legals, i només el 36% d'accessos van ser legals, un quatre per cent menys que l'any anterior. El percentatge de consumidors que va accedir il·lícitament a continguts a internet va pujar fins al 63% des del 58% registrat al 2014.
Aquests són algunes de les dades que recull l'Observatori de la pirateria i hàbits de consum de continguts digitals 2015, elaborat per la consultora independent GfK i presentat la primavera passada per la Coalición de creadores e indústrias de contenidos i la lliga de futbol professional. "La situació demostra que les mesures preses pel Govern no han estat suficients i és urgent aplicar amb eficàcia la legislació vigent", va assenyalar Carlota Navarrete, directora de la coalició.
L'estudi ha incorporat per segon any consecutiu dades sobre la incidència de la pirateria a les sèries de televisió i en les retransmissions de partits de futbol a més de les fonts d'ingressos de les pàgines web que ofereixen els continguts piratejats.
ACCESSOS IL·LEGALS, BENEFICIS I ACTITUDS
En total, durant 2015 es va accedir il·legalment a 4.307.000 de continguts digitals, amb un valor de mercat de 24.058.000 d'euros. El valor total del lucre cessant per la pirateria va ser de 1.669 milions d'euros, i els accessos il·legals es van repartir de la manera segons contingut: música (20%), pel·lícules (37%), videojocs (14%), llibres (15% ), sèries (30%), i futbol (11%).
El 62% dels consumidors que accedeixen a continguts il·legals ho justifiquen argumentant que "els continguts originals són molt cars". A més, entre els motius exposats destaquen la "rapidesa i facilitat d'accés" (55%); "Ja pago la meva connexió a internet" (53%); i "no pagament per un contingut que possiblement després no m'agradi" (47%). És molt significatiu l'augment de les justificacions "no estic fent mal a ningú" i "no hi ha conseqüències legals per al qual pirateja, ja que no passa res", actitud que han adoptat el 2015 un 29 i 26% d'usuaris, respectivament, enfront d'un 19% el 2014. Aquestes motivacions són expressades tant per consumidors de continguts culturals i d'entreteniment com de retransmissions de futbol, fet que evidencia que es tracta d'un problema generalitzat i que falten missatges clars per part de l'Administració.
El 71% dels usuaris que contracten internet té en compte principalment que la velocitat de la connexió li permeti accedir a continguts amb més rapidesa. Un 56% valora especialment l'oferta concentrada (packs d'ADSL o fibra més continguts) a l'hora de triar a la companyia amb la qual contractar internet.
MODES D'ACCÉS I FONTS D'INGRESSOS
Pel que fa a la forma d'accés es constata un notable creixement de l'ús de cercadors per accedir als continguts il·legals, que passa del 72 al 81%, sent Google l'utilitzat en nou de cada deu accessos a continguts pirates.
Més d'un 74% de les webs des de les quals es va accedir a continguts il·legals estan finançades per publicitat (enfront del 71% en 2014). D'aquesta publicitat, gairebé el 75% correspon a llocs d'apostes i joc en línia (70% el 2014), el 53% a llocs de contactes (43% el 2014) i més del 41% a contingut per a adults (33% el 2014 ).
Crida especialment l'atenció que més d'un terç de la publicitat en llocs pirates correspon a productes de consum de marques de prestigi d'alimentació, moda, assegurances, telefonia, etc., el que confirma la urgent necessitat d'una major col·laboració entre indústria i anunciants per millorar l'ecosistema de la publicitat en línia.
En qualsevol cas, les fonts d'ingressos d'aquests llocs són variades, destacant especialment que un 36,4% dels consumidors va haver de registrar-se com usuari cedint dades de caràcter personal, que els pirates recopilen en bases de dades que es fan servir en campanyes d'emailing comercial i arriben a preus molt elevats en el mercat. Els llocs pirates també aconsegueixen dades amb molt més valor del que es pot suposar a priori i que els permet obtenir importants beneficis econòmics, com ara els hàbits de navegació a la web, altres pàgines web que visita el consumidor, les seves preferències, coses que li agraden, què compra, etc.
Així mateix, els mitjans de pagament juguen un paper important en el funcionament dels llocs pirates, especialment en els casos en què aquests llocs comercialitzen comptes premium, reben donacions o sistematitzen l'enviament de missatges de mòbil a l'usuari registrat per informar de l'existència de nous continguts a la web. Els usuaris que han pagat alguna vegada pel contingut que ha descarregat d'aquestes pàgines arriba al nou per cent (era el cinc per cent en 2014).
Mentre set de cada deu consumidors recorda campanyes de comunicació contra la violència de gènere i més de sis de cada deu recorda campanyes de seguretat viària, tot just dos de cada deu recorda campanyes contra la pirateria digital, sent les setenes en percentatge de coneixement (també per darrere de les campanyes contra l'excessiu consum d'alcohol i de promoció del reciclatge), en el que suposa un significatiu descens del coneixement d'aquestes campanyes (les coneixien tres de cada deu usuaris el 2014, i ocupaven la cinquena posició entre les més conegudes).
REPERCUSSIÓ DE LA PIRATERIA EN EL MÓN DEL LLIBRE
El lucre cessant provocat per la pirateria, per al sector del llibre, ascendeix a 103 milions d'euros –81 milions per a llibres en paper i 22 milions per a llibres digitals–, uns ingressos que haurien incrementat en un 11% el valor de la indústria editorial. El sistema de càlcul d'aquest lucre cessant, en aquest informe, s'ha calculat de la següent manera: un usuari que hagi accedit a 100 continguts il·lícits, durant 2015, n'hauria consumit, hipotèticament, 8 de legals, amb un preu mitjà de 10€ per producte.
REPERCUSSIÓ EN L'OCUPACIÓ I EN ELS INGRESSOS DE L'ESTAT
La repercussió de la pirateria en l'ocupació aporta xifres encara més preocupants per als creadors i les indústries culturals i de continguts. En un sector que dóna feina actualment a 58.557 treballadors directes, un escenari sense pirateria permetria crear 21.672 nous llocs de treball directes, el que suposaria un increment del 37%, i uns cent mil llocs de treball indirectes, sempre segons l'estudi de la consultora GfK.
Les arques públiques van deixar de rebre per culpa de la pirateria 337 milions d'euros en concepte d'IVA, així com 162 milions en cotitzacions a la Seguretat Social i gairebé 48 milions d'euros en IRPF. És a dir, l'Estat va deixar d'ingressar el 2015 un total de 547 milions d'euros a causa dels accessos il·legals a continguts.
EFICÀCIA DE LES MESURES
Les mesures més eficaces contra la pirateria segons el parer dels propis internautes serien bloquejar l'accés al lloc web que ofereix els continguts (65%) i desenvolupar campanyes de conscienciació social (52%). Després d'aquestes dues, segons els consumidors, les millors mesures per reduir les infraccions serien sancionar tant a les operadores i proveïdors d'accés a internet (58%) com als usuaris infractors, bé amb multes (49%), bé restringiéndoles l'ús d'internet (40%).
Podeu consultar totes les dades de l'informe en aquest enllaç.