Les tres associacions constitueixen la Federació d’Associacions d’Escriptors Galeusca
Les associacions d’escriptors en llengua catalana (AELC), èuscar (EIE) i gallega (AELG) van constituir ahir, 15 de juny de 2008, a Poblet, la Federació d’Associacions d’Escriptors Galeusca, per tal que la col·laboració ja existent entre les tres entitats tingui un instrument jurídic de coordinació i acció conjunta.
Els principals objectius de la Federació, tal i com va explicar durant l’acte el president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Guillem-Jordi Graells, són: la representació, promoció i defensa dels escriptors en llengües catalana, gallega i basca; la coordinació d’accions per a la defensa dels drets professionals; l’actuació conjunta davant d’organismes públics i privats, autonòmics, estatals i europeus; l’impuls de la normalització del fet literari i de la professió d’escriptor i escriptora, i l’ús de les llengües catalana, gallega i èuscar.
L’acte de constitució de la Federació Galeusca es va fer a la sala del Patronat Tarradellas del Monestir de Poblet, l’indret on ara fa 25 anys es van iniciar les trobades Galeusca, que es fan cada any per estrènyer lligams entre les tres associacions i per defensar la literatura pròpia, els objectius de les quals es van recollir al Manifest de Poblet, signat en aquella primera trobada de 1984. Un quart de segle més tard, “el balanç és positiu”, va assegurar Graells, però “insuficient, ja que hi ha coses per fer de les que plantejava el Manifest de Poblet”. Per aquest motiu les tres entitats s’han volgut dotar d’un instrument jurídic que ampliï les possibilitats d’acció conjunta en el terreny de les relacions institucionals, en el terreny de la defensa dels professionals i també en l’acció conjunta davant de les administracions. El president de l’AELC també va ressaltar que “si l’estat que ens representa en aquesta Comunitat Europea no vetlla prou, com sembla evident que no fa, per la presència, per la visibilitat i per la representació de les nostres llengües, literatures i cultures, hem de tenir aquest instrument i d’altres per contrarestar aquest dèficit”.
Els presidents de l’AELG i de l’EIE van apuntar també les línies de futur de la nova confederació i els objectius que persegueix. En aquest sentit, Fito Rodríguez, president de l’EIE, va afegir una de les accions que volen impulsar a través de la Federació: “Cal fomentar més les traduccions entre les tres llengües sense necessitat que hi hagi un idioma que faci d’intermediari”. Rodríguez va avançar també que la Federació “servirà per obtenir informació, promoure activitats conjuntes i que, en general, s’ha de convertir en un instrument beneficiós per la nostra gestió econòmica i administrativa”. Per la seva banda, Cesáreo Sánchez Iglesias, president de l’AELG, va remarcar la importància de “reivindicar més visibilitat social d’unes literatures que són dipositàries de les identitats nacionals” i va qualificar aquesta signatura com “una nova etapa” que esperem que ens ajudi a posar a la mà dels nostres escriptors instruments per millorar la seva realitat, les seves condicions d’escriptura, sigui personal o col·lectiva, però sobretot serà sempre una escola de convivència entre les nostres literatures”.
L’acte de Poblet va comptar amb el parlament d’escriptors representants de cada associació: Ignasi Riera, per part de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC); Xosé Estévez Rodríguez, de l’Asociación de Escritores en Lingua Galega (AELG); i Jerardo Elortza, representant l’Euskal Idazleen Elkartea (EIE), que va llegir un text de l’escriptor, lingüista i polític Txillardegi (José Luis Álvarez Enparantza), considerat una de les persones que més han influït en el nacionalisme i la cultura basca, que no va poder assistir per problemes de salut.
Els tres escriptors, que eren presents el 1984 quan es va signar el Manifest de Poblet, van recordar el que va significar llavors aquesta relació entre les tres associacions i les reivindicacions per defensar els drets professionals en cadascuna de les llengües. Els tres van estar d’acord en la importància d’aquesta col·laboració per normalitzar la creació en unes llengües minoritzades, però també van fer una reflexió sobre els objectius que encara queden per complir.
Graells va cloure l’acte agraint l’acollida de Poblet i va reiterar que “més enllà d’un acte simbòlic, és un acte de compromís, de treball conjunt d’ara endavant, redoblant els contactes i redoblant les accions conjuntes en defensa dels escriptors i escriptores, en defensa de les nostres literatures”.
Poblet, 15 de juny de 2008