Catalan
Turquia viu actualment un període tan obscur com els d'aquells règims opressius que tantes cicatrius van deixar en la història del país. La Llei Antiterrorista considera qualsevol persona o organització que critiqui el sistema actual, com un terrorista en potència. El simple fet d'expressar una opinió, i fins i tot facilitar que sigui expressada, és considerat com un crim. Periodistes, estudiants, acadèmics, escriptors, artistes, traductors i advocats són detinguts sota l'empara d'aquesta legislació. Tots els segments de l'opinió pública estan alarmats davant els arguments i evidències, il·legals i irracionals, que s'estan exposant. Els expedients de les persones detingudes il·lícitament són declarats "secrets", cosa per la qual els detinguts ni tan sols coneixen els càrrecs que se'ls imputen. D'aquesta manera, són privats d'un del drets fonamentals: el dret de defensar-se ells mateixos. Són titllats de "criminals" pràcticament des del primer moment. Sotmesos a llargs períodes de detenció, compleixen la "condemna" fins i tot abans de ser portats a judici.
Aquestes pràctiques no són portades a terme sota una llei marcial amb les seves normes feixistes, sinó sota el règim d'una "democràcia avançada", amb líders elegits segons els principis de la "democràcia representativa". L'estat turc ha acollit amb entusiasme la idea de ser "el model de conducta per als governs democràtics a l'Orient Mitjà"; designat amb aquesta finalitat pels estats occidentals, dóna lliçons de "democràcia" als països veïns governats per dictadors i condemna inequívocament les pràctiques militaristes exercides per aquests estats. Tanmateix, la manera com l'estat turc amenaça la seva pròpia població és una reminiscència del terror del cop d'estat del 12 de setembre de 1980 i les seves seqüeles. Denunciant públicament persones de diferents segments de la societat com a "terroristes" sense cap motiu, el govern s'està convertint en el principal instigador del terrorisme. Durant anys, l'estat ha estat incapaç de portar a judici els assassins de Hrant Dink, un periodista-escriptor d'origen armeni que l'any 2007 va ser assassinat al mig del carrer a plena llum; altres casos d'assassinat van ser coberts per un vel de silenci, declarant que els perpetradors eren "desconeguts", fins i tot quan tothom coneix la identitat dels assassins. Fa pocs dies, en nom de "la lluita contra el terrorisme" l'estat turc va matar 35 camperols, la majoria d'ells encara nens, a Uludere, un poble situat a la frontera amb Iraq. L'estat va declarar que l'incident havia estat un "accident no planificat". Turquia no dubta ni un sol moment, fins i tot quan s'inicien investigacions i procediments legals per motius obscurs, amb l'objectiu de silenciar les veus dissidents i empresonar la gent pràcticament en massa.
En un discurs recent, el ministre de l'Interior es va referir a intel·lectuals, artistes i acadèmics, membres d'ONGs, ciutadans amb religions o orientacions sexuals diferents, com a criminals potencials convertint-los per tant en blanc. Tot això, combinat amb l'increment exponencial del nombre de periodistes i escriptors que han estat recentment detinguts i empresonats, mostra amb claredat que s'està creant una atmosfera d'intimidació amb l'objectiu d'impedir qualsevol activitat tant organitzada com individual en els mitjans i en la indústria editorial, en la cultura, l'art o la societat civil, en la defensa dels drets, en l'exercici de les seves professions i en la realització de tota mena d'activitats.
Manifest: ÇEVBIR, Associació de Traductors de Turquia:
exigeix el cessament immediat de la caça de bruixes tant d'artistes com d'intel·lectuals, activistes de drets humans i, finalment, de tota la societat civil, és a dir, de persones que protegeixen i creen els valors que les societats han adoptat durant segles expressant veritats que les autoritats intenten reprimir; exigeix la total abolició de les lleis, dels reglaments i pràctiques que restringeixen i destrueixen la llibertat de premsa, d'opinió o d'expressió i recorda a la gent de tots els llocs que fins i tot quan homes i dones són empresonats, les idees i les ànimes seran sempre lliures. Acceptem, per tant, el somriure de la periodista Zeynep Kuray quan va ser empresonada com la millor resposta al clima de por i repressió que s'està creant.
ÇEVBIR - Associació de Traductors de Turquia
Estambul, gener de 2012
Aquestes pràctiques no són portades a terme sota una llei marcial amb les seves normes feixistes, sinó sota el règim d'una "democràcia avançada", amb líders elegits segons els principis de la "democràcia representativa". L'estat turc ha acollit amb entusiasme la idea de ser "el model de conducta per als governs democràtics a l'Orient Mitjà"; designat amb aquesta finalitat pels estats occidentals, dóna lliçons de "democràcia" als països veïns governats per dictadors i condemna inequívocament les pràctiques militaristes exercides per aquests estats. Tanmateix, la manera com l'estat turc amenaça la seva pròpia població és una reminiscència del terror del cop d'estat del 12 de setembre de 1980 i les seves seqüeles. Denunciant públicament persones de diferents segments de la societat com a "terroristes" sense cap motiu, el govern s'està convertint en el principal instigador del terrorisme. Durant anys, l'estat ha estat incapaç de portar a judici els assassins de Hrant Dink, un periodista-escriptor d'origen armeni que l'any 2007 va ser assassinat al mig del carrer a plena llum; altres casos d'assassinat van ser coberts per un vel de silenci, declarant que els perpetradors eren "desconeguts", fins i tot quan tothom coneix la identitat dels assassins. Fa pocs dies, en nom de "la lluita contra el terrorisme" l'estat turc va matar 35 camperols, la majoria d'ells encara nens, a Uludere, un poble situat a la frontera amb Iraq. L'estat va declarar que l'incident havia estat un "accident no planificat". Turquia no dubta ni un sol moment, fins i tot quan s'inicien investigacions i procediments legals per motius obscurs, amb l'objectiu de silenciar les veus dissidents i empresonar la gent pràcticament en massa.
En un discurs recent, el ministre de l'Interior es va referir a intel·lectuals, artistes i acadèmics, membres d'ONGs, ciutadans amb religions o orientacions sexuals diferents, com a criminals potencials convertint-los per tant en blanc. Tot això, combinat amb l'increment exponencial del nombre de periodistes i escriptors que han estat recentment detinguts i empresonats, mostra amb claredat que s'està creant una atmosfera d'intimidació amb l'objectiu d'impedir qualsevol activitat tant organitzada com individual en els mitjans i en la indústria editorial, en la cultura, l'art o la societat civil, en la defensa dels drets, en l'exercici de les seves professions i en la realització de tota mena d'activitats.
Manifest: ÇEVBIR, Associació de Traductors de Turquia:
exigeix el cessament immediat de la caça de bruixes tant d'artistes com d'intel·lectuals, activistes de drets humans i, finalment, de tota la societat civil, és a dir, de persones que protegeixen i creen els valors que les societats han adoptat durant segles expressant veritats que les autoritats intenten reprimir; exigeix la total abolició de les lleis, dels reglaments i pràctiques que restringeixen i destrueixen la llibertat de premsa, d'opinió o d'expressió i recorda a la gent de tots els llocs que fins i tot quan homes i dones són empresonats, les idees i les ànimes seran sempre lliures. Acceptem, per tant, el somriure de la periodista Zeynep Kuray quan va ser empresonada com la millor resposta al clima de por i repressió que s'està creant.
ÇEVBIR - Associació de Traductors de Turquia
Estambul, gener de 2012
Categoria