Vint-i-cinc dies d’agost i tres dies de setembre

Encara que l'obra es podria classificar com una novel·la policíaca, en realitat es mou en uns paràmetres antitètics del gènere: en lloc del típic detectiu o investigador protagonista ens trobem amb una obra de personatge col·lectiu; en els assassinats no s'usen armes convencionals o subtils sinó cotxes-bomba; la unitat d'acció és substituïda per la fragmentació o multiplicitat anecdòtica; més que dispersió cronològica hi ha condensació temporal; i l'àmbit, tot i ser urbà i mediterrani, és inconcret.

Publica Adia