Una delegació d'escriptors xinesos visita l'AELC

L'intercanvi s'ha desenvolupat en el marc d'una gira que aquests escriptors estan duent a terme per diversos països d'Europa. Amb motiu de la seva visita a Barcelona, s'han reunit amb Bel Olid i han visitat l'oficina de l'AELC, per a intercanviar opinions i informacions sobre el funcionament de les dues associacions i comentar el panorama literari actual en ambdós territoris. La presidenta de l'AELC els ha fet obsequi del catàleg Women Writers in  Catalan.

La delegació ha estat formada per  Ma Wenyun, secretari general de l'Associació d'Escriptors de Xangai; Zhao Lihong, vicepresident de l'Associació i director de la revista literària Shanghai Literature Magazine;  Li Xiaomin, escriptor i coordinador de The Bud Literature Magazine i la intèrpret Du Haiyan.

L'any passat les escriptores sòcies de l'AELC Anna Rubio i Núria Añó van rebre beques de l'associació xinesa per a fer una estada de dos mesos a Xangai.

L'any passat l'Associació d'Escriptors de Xangai va becar les escriptores Anna Rubio i Núria Añó, en el seu programa internacional de beques per a escriptors, que va permetre a les sòcies de l'AELC fer una estada de treball i d'intercanvi durant dos mesos en aquesta ciutat xinesa.  El programa de beques té l'objectiu «de contribuir a la creativitat dels autors, per l'experiència que representa passar una temporada vivint i escrivint a Xangai», una de les metròpolis més poblades del planeta.

Anna Rubio va fer una crònica de la seva experiència:

«Sempre recordaré aquell dia de maig en què vaig rebre un correu des de Shanghai que començava dient “Congratulations” i que continuava amb unes dolces paraules de Hu Peihua: havia sigut acceptada per a la residència del Shanghai Writing Program! Me’n vaig anar a treballar tremolant. Em començava una nova vida. Setmanes després se’m demanà que escrivira un relat amb el tema “Mother tongue in a foreign land” –cada any elegeixen un lema per a reflexionar-ne en les trobades amb els residents, i enguany era aquest-. Em va semblar ben suggeridor, així que em dediquí amb cos i ànima a escriure una metàfora sobre la incomunicació: Petenera. Amb el gran repte que havia d’enviar-lo en anglés. Ho vaig gaudir tant...

El temps passa volant. De sobte era l’ú de setembre i l’avió en què jo volava aterrava a Shanghai. Una de les organitzadores, Haiyan, i un xofer m’esperaven. El cotxe travessava la nit plena de llums i jo em sentia la protagonista d’una novel·la fantàstica, avançant cap el misteri, qui sap quantes aventures. Shanghai em xiuxiuejava a mi mateixa. Estic a Shanghai... i no m’ho creia.

Shanghai... Recorde perfectament la primera i última activitats que vaig realitzar en aquesta ciutat d’ensomni. El dos de setembre enfilí Nanjing avall. Havia vist que eixe carrer arribava al riu, així que jo, feliç, avançava i avançava, decidida a no abandonar-lo; perquè no tenia rellotge ni telèfon i no volia despistar-me en una ciutat desconeguda; més encara quan aqueixa vesprada teníem el primer acte: la nostra presentació oficial a la Casa verda, l’Associació d’escriptors.

Quan arribí al Bund, una mica de boira rosegava els gratacels del Pudong, però la Perla es dreçava majestuosa. M’enamorí de Shanghai només veure aqueixa imatge.» [LLEGIU LA CRÒNICA SENCERA]

Núria Añó va explicar-ne:

«Cada setmana tenim activitats programades com lectures, xerrades, taules rodones, salons culturals i literaris, intercanvi d'impressions amb professors i alumnes de diferents universitats, amb altres escriptors i lectors xinesos... A banda d'això, també he aconseguit programar algunes lectures en biblioteques de Xangai per aquest octubre. Hi ha dies en què puc treballar, i els dies donen per a molt, i altres en què em dedico a visitar la ciutat que és, a més, molt recomanable.» [LLEGIU-NE MÉS EN AQUEST ENLLAÇ]

 

Anna Rubio i Núria Añó, al centre de la imatge, durant la seva estada a Xangai.